OPINIÓ

Fes-te Vegà; per tu i per ells

Amb això volem dir que un vegà no és aquell que no ingereix productes derivats d’animals, si no aquell que viu una vida amb el mínim especisme possible, dins el que aquesta societat ens permet. Això inclou dur una dieta sense productes d’origen animal, però també inclou no utilitzar productes testats en animals, no dur pells ni pèl animal, no assistir a espectacles amb animals... en definitiva entendre que els animals no humans no han nascut per que ens n’aprofitem, si no que han nascut pel mateix que nosaltres; per viure una vida digna.

Quan diem que un vegà no ingereix CAP producte d’origen animal, ens referim literalment a tots els productes que aconseguim per mitjà de l’explotació dels animals no humans, des de la carn i el peix, fins la llet, els ous, la mel... de la mateixa manera que quan parlem de pells, no parlem només de les que veiem a les passarel•les de moda, si no també del cuir que molts duem a les sabates o als cinturons sense ni pensar que són part d’un animal que ha mort per aquest motiu.
Pel que fa a la dieta vegana, val a dir que és una dieta del tot sana i que això queda demostrat any rere any amb els milions de vegans que hi ha al món i que viuen una vida sana. No entrarem a valorar el bé i el mal que fa aquesta dieta, de la mateixa manera que no entrarem a valorar el bé i el mal que fa la dieta mediterrània o qualsevol altra. Nosaltres ens limitem a dir que si no es pogués viure sent vegà, probablement ja no parlaríem d’aquestes coses. Però que podent-se, no és just que per un gust hagin de malviure, patir i morir brutalment trilions i trilions d’animals a la setmana en tot el món. Això són molts animals no humans que moren cada segon que passa. Si algú està interessat en rebre informació nutricional del tema, que no dubti en contactar amb nosaltres (i de fet tenim informació penjada a la web www.upag-animal.org), però l’objectiu d’aquest escrit no és promocionar la dieta vegana com a dieta saludable, si no com a dieta justa per a la resta d’éssers que senten i pateixen com nosaltres, i amb els que compartim aquest planeta (i com a més és saludable i per tant, totalment assimilable per tota una vida, doncs millor).

Podríem dir que l’objectiu de tot vegà és viure la vida de manera que no es sotmeti a cap altra espècie a la nostra voluntat, com si la nostra espècie fos superior. No oblidem que nosaltres també som animals i que la resta no han nascut per servir-nos. Les granges i escorxadors no deixen de ser presons i camps de concentració. I el fet que avui aquestes afirmacions escandalitzin algú ens sorprèn... entenem que és un canvi molt brusc per la majoria d’humans i per això existeix el vegetarianisme, que és un punt més neutral i ajuda a donar el pas definitiu... i també per això existeix el petit gest d’agafar una o altra marca de xampú quan fem la compra, segons si està o no testat en animals... tots aquests petits gestos marquen la diferència i sembla que molts no ho volem veure.

Nosaltres sempre hem dit que, ens agradi més o menys, respectem i fins i tot entenem la postura de qui s’informa del que passa a les granges i als escorxadors, i tot i així creu que és el que ha de passar. “Els éssers humans som la raça superior i som els més racionals i és llei de vida que ens mengem els més dèbils”, diuen. Quan un s’informa i tot i així, participa en aquesta industria de crueltat, al menys és conscient del que hi ha i actua amb coherència. El que més mal ens fa són els comentaris com “no, no, a mi no m’expliquis res que a mi els animals m’agraden molt i pateixo”, o “ai jo això no ho vull veure que després no voldré menjar pollastre i està ben bo”, o “això són tonteries, és llei de vida, els pollastres s’extingirien si no ens els mengéssim”. I després, molts d’aquests estem en contra de les curses de braus... doncs no ho entenem! També hi ha qui diu que el toro de lidia s’extingiria si no el matessin a les places! El que volem és que al menys tots ens n’adonem que un petit gest no és tan complicat, i salva moltes vides. I que també veiem que la ignorància no ens fa menys culpables; tancar els ulls no fa que no morin perquè tu consumeixes.

Des d’aquí demanem si us plau que ningú tingui por d’informar-se, de buscar per Internet, de visitar granges en persona i de reflexionar sobre l’infern en el que hem convertit aquest món per la resta d’espècies animals. L’especisme, que abans comentàvem, no és diferent al racisme, el sexisme, la homofòbia... només que en aquest cas la discriminació és per raó de l’espècie i no de la raça o del sexe. Però és una altra manera de discriminar. I si us plau, evitem els comentaris simplistes com “l’enciam també pateix quan l’arranques de terra, no?”. Nosaltres no parlem d’éssers vius, si no d’éssers vius que tenen sistema neurològic i que pateixen com patim nosaltres i sense l’explotació dels quals podem viure.

Creiem que la majoria de persones rebutgem el vegetarianisme o el veganisme directament perquè sonen a postures radicals, esbojarrades, irracionals, exagerades... però això és per manca d’informació. Nosaltres considerem que si un és responsable i duu una dieta completa, pot ser vegà perfectament sense tenir cap problema i sense ser cap esbojarrat. Simplement serà una persona que no voldrà continuar formant part de la indústria que s’ha anat muntant i que, a dia d’avui, no és necessària si no més aviat molesta i perjudicial per la salut i per l’economia de la que tant ens queixem últimament. Si algú pot invertir 15 minuts en informar-se, que busqui per Internet el que ens gastem en abastir els animals que ens menjarem i que pensi en si amb aquests diners no podríem abastir el tercer món i tot seria més just per tothom... la resta d’animals no patirien per culpa nostra i els animals que som humans no deixaríem morir els nostres semblant que viuen en països menys desenvolupats.

Pot semblar contradictori parlar de vegetarianisme i de veganisme en un mateix escrit, però la UPAG considerem que no tothom passa de la nit al dia de dur una dieta omnívora a dur-la vegana, si no que més aviat la majoria de les persones necessitem un període de temps en el que comencem a informar-nos, a adaptar-nos, a conscienciar-nos... i nosaltres us animem a tots a fer-ho de la manera que us sigui més fàcil, més de pressa, més a poc a poc... però a fer-ho. Res de pressions i molta comoditat. El més important és plantejar-ho i, un cop arribats aquí, no hi ha cap pressa.

Cada plat de carn, peix, ous... rebutjat, és un pas més cap a la justícia vers la resta d’animals i és una vida més que salvem. I no, no val l’argument de “si no me’l menjo jo, se’l menjarà un altre”, perquè no és cert i de fet no és un raonament lògic. Si 100 persones mengen productes d’origen animal, malviuen i moren, per exemple, 200 animals al dia. Si mengen aquests productes 50 persones, no segueixen morint-ne o malvivint-ne 200, d’animals, si no potser 100.

TOTS som animals, encara que de vegades a molts se’ns oblidi. Per tant, TOTS hem de tenir el mateix dret a la vida i no oblidem que tots patim de la mateixa manera. Quan ens punxem nosaltres amb una agulla, sagnem. Si punxem un gos, també sagna. I si punxem un porc? I si punxem un conill? I si punxem un cavall? Llavors, per què és tan normal que es rebutgi el maltractament d’un gos o d’un gat i, d’altra banda, es col•labora econòmica i moralment al maltractament d’altres espècies animals? Fins i tot els propis gats, que es consideren animals domèstics, semblen els eterns oblidats.

Arriba un moment en el que un ha de tenir criteri i ha de deixar de seguir a la massa, a no ser que sigui el que vol fer expressament. Cal poder prendre les nostres pròpies decisions i val a dir que, a dia d’avui, ser vegà no és cap problema per dur una vida normal, ni per menjar o fer un té en un bar. Cada cop més els establiments, gràcies a la demanda que va augmentant dia a dia, adquireixen productes 100 % vegetals.

Quan coneixem una persona que no és vegana però que està informada, se’ns fa, en certa manera, estrany i sorprenent. És difícil trobar gent que sàpiga què hi ha rere el seu segon plat del dinar. I encara és més estrany que ho sàpiga i li sembli prou bé com per no revelar-se. Però com dèiem, quan ho sap i ho accepta, al menys és coherent. El que no podem entendre és que a dia d’avui encara hi hagi qui prefereixi no saber.

El veganisme no és ni insà ni complicat. Repetim, perquè és important, que només cal informar-se i prendre-ho amb responsabilitat. Cal ser realistes i conscients dels canvis que viurem i de que hem d’aprendre a suplir tot el que el nostre cos necessita, amb productes i aliments que abans no utilitzàvem potser gaire.

Que és llei de vida menjar altres animals? No és el mateix menjar-se un gos a Espanya, que menjar-se’l a la Xina, oi? I tampoc és el mateix menjar insectes aquí que a d’altres indrets, oi? I també és freqüent que un no es pugui menjar un conill que ha criat a casa, o una vaca a la que ha conegut perquè és d’una granja familiar. També és difícil trobar algú capaç d’agafar un animal viu, matar-lo i menjar-lo cru. Tot amb les seves pròpies mans. La resta d’animals no cuinen ni camuflen el seu menjar amb salses i espècies. Els humans som els únics que ho fem i si us hi fixeu, la carn i el peix cada cop semblen menys carn i peix de debò... tan embassat, trossos tan iguals, uniformes...

Que ningú es vegi superat per tot això. Un no és millor o pitjor persona per ser o no vegà. Només s’està més o menys involucrat en la causa, de vegades més o menys informat o, en alguns casos, fins i tot s’és més o menys sensible. Però no millor o pitjor. De fet, de la mateixa manera que preferim utilitzar un producte o un altre segons si ha estat testat o no testat en animals no humans, també preferim utilitzar una marca o una altra segons si és de les que explota a nens i dones a l’estranger, pagant-los una misèria per hora i tenint-los en situació d’insalubritat, o si no. No hi ha diferències entre animals. TOTS mereixem llibertat i viure de manera digna.

Només demanem, que si us plau, si algú segueix col•laborant amb la indústria del maltractament i de la mort animal, que no sigui per ignorància. Que mai us sàpiga greu preguntar, que mai us costi buscar informació en llibres, en documentals, a Internet... informeu-vos sense por i, després, decidiu sent coherents amb els vostres ideals. Només això. Tots us ho agrairem, però sobre tot ells.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!