La 'normal' difusió de la violència

Reservar el 25 de Novembre a la denúncia de la violència envers les dones no ens ha de fer oblidar que cap col•lectiu en disposa del monopoli, que la violència amb la que massa sovint socialment convivim forma part de moltes parcel•les de la nostra realitat, però no precisament per això ha de semblar-nos “normal”. Que gairebé un divuit per cent dels homes menors de trenta anys pensin que un home agressiu resulta més atractiu, és una dada que ens ha de fer pensar; però que un 4,4% de les dones menors de trenta anys també ho vegin així, és digne de ser estudiat. D'altra banda, els resultats de l'enquesta presentada pel Ministeri d'Igualtat aquest 2009 ens donen altres dades igualment sorprenents com que el 6,7 % de les dones i el 7,6% dels homes opinen que la violència de gènere és quelcom inevitable que ha existit sempre. Fins i tot un 1% de les dones i un 1,6% dels homes la troben acceptable en algunes circumstàncies. Tot i així, no podem ignorar la resta d'individus - 92,3% de dones i 90,9% d'homes - que la consideren totalment inacceptable i que no es resignen a concebre-la com a inevitable, de no fer-ho, tampoc seríem objectius; però un reduït u per cent de població en dades del Ministeri sobre l'Estat espanyol representa un volum aproximat de quatre-centes seixanta mil persones!

La lluita contra la violència de gènere ha de disposar de mesures concretes com la del telèfon d'informació i suport a les víctimes o com la de les ajudes econòmiques per a aquelles víctimes que ho necessitin, però cal anar més enllà. La superficialitat i mercantilització que ens pressiona en la nostra vida diària, i fins i tot en bona part de les nostres relacions, no ha d'emboirar-nos l'evidència: no només rebutgem la violència envers les dones, rebutgem tot tipus de violència. Fins i tot aquella que, utilitzant la sensibilització ciutadana que genera un tema com aquest, es nodreix de falses denúncies per a assolir objectius discutibles. Que cap maltractador quedi impune, que cap víctima es senti exclosa i que cap cas, per minoritari que sigui, d'utilització interessada d'acusacions demostradament no justificables quedi sense resposta. Si “la violència és l'últim refugi de l'incompetent” - Isaac Asimov (1920-1992) -, ja va sent hora que entre tots busquem els recursos per a augmentar la nostra competència i aprendre a enfrontar-nos als problemes amb el respecte necessari per a entendre que lluny de conviure amb enemics, tots plegats no som més que persones.

Núria Casanovas Borrell per esquerra de Cubelles