El PSC es descarta

Des del primer dia, vam voler fer entendre que Vilanova i la Geltrú no tenia res a veure amb Arenys de Munt i que, per tant, tot plegat seria molt més difícil i els resultats, incerts.

Tot i això, pensàvem que Desperta!, una organització cultural de l’Esquerra Independentista que treballa per la defensa i la promoció de la llengua i la cultura catalanes, tenia l’obligació de col·laborar activament perquè els vilanovins i les vilanovines tinguessin l’oportunitat de manifestar democràticament la seva opinió sobre el futur del país amb una pregunta molt directa.

Un cop constituïda la plataforma, i quan Desperta! ja havia cedit tot el protagonisme a la plataforma unitària VNG decideix, vam anar veient amb satisfacció com dia a dia augmentava el nombre d’adhesions, fins arribar a gairebé un miler de persones i una quarantena d’entitats.

No compartíem totes les decisions de la Comissió Organitzadora, començant per la pregunta que es proposava per a la consulta: ens hauria agradat que s’hi fes referència al conjunt de la nació, els Països Catalans, i ens incomodava la referència a la Unió Europea. I tanmateix, vam voler treballar amb el màxim convenciment en una plataforma que havia aconseguit unir en un projecte comú grups polítics tan diferents com CIU, ERC, la CUP, Reagrupament o Endavant-Osan.

La realització de la consulta ens ha deixat records inesborrables. Segurament, el més important és la presència de gairebé 8.000 persones manifestant-se d’una manera absolutament democràtica a Vilanova per la independència de la nació catalana. Aquest va ser sens dubte el triomf més gran de la consulta i de VNG decideix en particular. Com a entitat promotora, ens en sentim molt orgullosos. 

Però la victòria més gran no la vam conèixer fins un parell de setmanes més tard: el PSC-PSOE –representant a casa nostra, juntament amb el PP, del nacionalisme espanyol– també va fer campanya per a la consulta, tot i que va passar setmanes fent veure que la ignorava. No ho van fer públicament –i ara!–, tot plegat va ser molt més subtil. El primer secretari de l’agrupació local del PSC-PSOE i responsable de Via Pública del Govern municipal, Juan Luis Ruiz, va enviar una carta als seus militants recordant-los quina era la posició del partit, adduint la seva “responsabilitat”. A la carta s’hi llegeixen perles com aquesta: “Els ajuntaments no poden organitzar consultes que s’escapen dels àmbits de les seves competències. El posicionament en contra del PSCs’emmarca, per tant, en el respecte a la llei…”, intentant confondre la seva militància falsejant la realitat intencionadament, com si la consulta fos organitzada per l’Ajuntament; o aquesta altra: “El projecte nacional dels socialistes catalans és el catalanisme federalista”. Vaja! Ho traduïm per si algú no està avesat a aquesta mena de raonaments: “Tu em preguntes si m’agraden els espinacs i, com que a mi m’agraden els espigalls, no et contesto”. I visca la democràcia, sí senyor!

La carta, sense dir-ho explícitament, no és més que una incitació als militants del partit perquè s’abstinguin. El més curiós del cas és que tinguessin la necessitat de fer-la, però podem entendre-ho perfectament: els seus raonaments per oposar-se a la consulta eren tan mancats de sentit que hi havia una por immensa que els militants socialistes participessin en un acte estrictament democràtic que, des de Barcelona –o des de Madrid, ai las!–, s’havia decidit que havia de ser ignorat. Això sí, al final, una frase d’aquelles tan agraïdes de dir per a qualsevol polític de bé: “L’expressió lliure de les voluntats és un tresor social que cal preservar”. Només s’han deixat de dir “a tot arreu, menys a casa nostra”!

Grandíssima lliçó de democràcia, i tant que sí! A partir d’ara, però, amb quina cara parlaran de participació ciutadana en la política? Tindran la barra de continuar omplint-se la boca de democràcia? No era més fàcil –i més democràtic–, si són tan federalistes i se senten tan
espanyols –com s’afirma a la carta–, que recomanessin el vot en contra?

L’estratègia del nacionalisme espanyol per al 13 de desembre, de tan simple, fa pena: la millor manera d’ignorar la consulta és l’absència total de campanya pel “no”. Però, ves per on, la por els va superar i, en un exercici d’hipocresia política, van dirigir-se als seus militants per recordarlos qui –i què– mana.

Poden anar donant lliçons de democràcia, que la credibilitat –fins i tot la seva– té un límit. 

ASSOCIACIÓ CULTURAL DESPERTA!