Del ruedo al Parlament

Jo soc dels que opinem que Espanya, malgrat haver estat considerada com a exemple de transició democràtica i canvi sociocultural modèlic, en realitat, mirant com està el pati, resulta força evident que ni de bon tros és així. Un cop més la catalanofòbia fa acte de presència en aquesta ocasió no per qüestions polítiques,sinó per la politització d’una qüestió cultural i ética. El debat sobre la prohibició de les curses de braus a Catalunya té als taurins enfurismats dintre i fora del país.. Des dels columnistes i tertulians més encarcarats dels diaris més conservadors espanyols fins a la mateixa Esperanza Aguirre “hechan un capote a la Fiesta” reduint tota la qüestió a una perversa conxorxa nacionalista independentista, en un exercici de simplisme i demagògia força preocupant.

No poden acceptar de bona gana que la societat catalana, ja no només no mostra cap interès per les curses de braus com de fet també succeïx a la major part de l'estat espanyol, sinó que ja ha donat el pas següent i demana cívica i democràticament la seva supressió. La seva reacció és mostra evident de fins a quin punt certes coses no han canviat tant . Que Catalunya sigui la bèstia negra d’ Espanya per qualsevol motiu, que constantment s’apel•li a la Constitució i la unitat d’Espanya cada vegada que fem ús dels nostres drets, fins i tot al dret a defensar el dret d’un animal a no patir un sofriment cruel i injustificable. Fins i tot el dret a voler per a nosaltres un progrés moral i social, del que Espanya faria millor prenent nota en comptes de criticar “El progrés moral d’una nació es pot mesurar segons la manera en que aquesta tracta als animals” Aquestes brillants paraules pronunciades per Mahatma Ghandi, semblen cobrar avui més sentit que mai a casa nostra. Esperem que els diputats del Parlament Català no perdin aquesta oportunitat de demostrar al món sencer quina mena de país volem ser.