Reflexions sobre el POUM, per esquerra de Cubelles

Dit això, la llei estableix els seus propis procediments per a preservar l'interès comú en un procés tan condicionador del territori. Així, el mateix POUM exigeix majoria absoluta (que no majoria simple) per a ser aprovat, però també el procediment està sotmès a altres factors com l'audiència pública, el procés de participació ciutadana i la necessària abstenció d'aquells regidors que disposin d'interessos directes (o pròxims en parentiu de les persones que els sustenten) en la nova reordenació.

A Cubelles ha arribat el moment de renovar el POUM actual, vigent des del 1993 i insuficient per les necessitats d'un municipi que ha crescut demogràficament de forma exponencial aquests darrers anys mentre que instal•lacions i serveis públics no ho han fet de la mateixa manera sinó a una abismal distància. Totes les forces polítiques representades en el consistori cubellenc semblen estar d'acord en aquest punt i són aparentment proclius a pactar per a tal d'aconseguir-ne l'actualització, de fet, la redacció d'un nou POUM es trobava en tots els programes electorals dels partits polítics actualment representats al consistori referents als comicis municipals de 2007.

Superat el procés de participació ciutadana on mitjançant enquestes, tallers i debats els ciutadans que així ho desitjaren varen poder-se pronunciar sobre el Cubelles del futur, són els polítics els que han hagut de negociar-ne la plasmació gràfica concreta sobre el paper. Alguns d'ells, tot i participar en el procés previ a les votacions, han d'abstenir-se en aquestes degut a la incompatibilitat que suposa decidir en projectes com el POUM i mantenir-hi interessos personals directes. És el cas de dos dels regidors d'ICV i dos regidors de CIU. Al Ple del 19 d'abril 2010 cap d'aquests quatre regidors van poder votar, ni tan sols van participar en el debat plantejat a la sala de plens, sobre la proposta d'avanç del POUM (prèvia a la redacció final d'aquest) que el govern municipal presentava – prèvia negociació amb la resta de partits polítics situats a l'oposició. Que els de CIU senzillament s'abstinguessin i que els d'ICV necessitessin afegir-hi altes dosis de teatralitat amb discursos de comiat que conclogueren amb el trasllat dels dos regidors afectats cent metres més enllà fent de pont entre el públic i els dos regidors que quedaven asseguts a la taula del Ple d'aquest partit, no afegeix més legitimitat a uns que als altres, ni tan sols diu res sobre el respecte cap als ciutadans sinó que, únicament, és un indicador del desig d'ocupar més minuts radiofònics i televisius. En aquest sentit, hem de dir que l'objectiu va ser complert. Un cop presentat l'avanç del POUM i un cop clars els regidors amb participació legal no sotmesa a cap tipus d'incompatibilitats, calien nou vots dels tretze possibles (7 dels partits que formen el govern i 6 dels partits que formen l'oposició).

Qualsevol govern municipal és conscient de la rellevància del Pla d'Ordenació Urbanística i de la necessitat de la col•laboració del major nombre possible de partits representats al consistori. En el cas de Cubelles, a més, aquesta col•laboració és necessària per a la seva aprovació. Conscients de tot plegat, les reunions entre tots els partits polítics han estat continuades prèviament a la presentació d'aquest avanç de Pla al Ple d'abril. I fou en aquestes on l'oposició presentà quatres propostes de millora al POUM: la definició dels laterals de la C-31 com a corredor econòmic, la proposta de dedicar a equipaments d'ensenyament o universitaris els terrenys on actualment s'ubica la tèrmica i que es recuperaran un cop efectuat el trasllat d'aquesta, la modificació del corredor intern per a desviar el trànsit de la C-31 i la definició de la zona de Mas Guineu com a zona no delimitada. Els tres primers punts han quedat inclosos en l'avanç del POUM, essent el quart punt el de la discòrdia. Entenent que el consens és necessari, però que només és possible amb la col•laboració de les dues parts enfrontades, cal negociar tan per part dels uns – govern – com dels altres – oposició -, sabent que negociar no vol dir sempre guanyar, sinó també cedir en part. Dit això, no podem passar per alt que tres de les quatre propostes presentades per l'oposició han estat incorporades a l'avanç tal com han estat proposades.

Així doncs, ja hem arribat al moll de l’os. És important remarcar de nou que no parlem del POUM definitiu sinó del seu avanç, és a dir, del primer esborrany. Posteriorment a l'aprovació d'aquest caldrà seguir mantenint trobades i reunions fins a l'aprovació definitiva (que necessitarà també d'una majoria absoluta de vots). Dit això, entenem que, sense renunciar als punts de vista de cadascun dels grups, resultaria útil relativitzar el que ara sembla un punt d'impossible trobada. Que Mas Guineu hagi de considerar-se un espai no delimitat – sotmès per tant a legislació posterior per al seu disseny en quant a condicions urbanístiques i repartiment d'usos – que passarà a urbanitzar-se posteriorment a la urbanització de les altres dues zones establertes de creixement residencial: l’eixample nord i l’eixample oest, és una alternativa possible. Que cap de les tres zones sigui considerada no delimitada entenent que la urbanització de totes elles depèn en darrer terme de l'Ajuntament (no oblidem que el POUM és un document previst per a més de deu anys, del 2011 al 2025: el fet de considerar zones urbanitzables no implica que totes elles s'urbanitzin l'endemà de l'aprovació del Pla) i tenint en compte que després d'aquest avanç les negociacions seguiran i, per tant, continua havent-hi temps per parlar-ne, no sembla un tema que hagi de resultar tan espinós si no és perquè algun altre rèdit se'n vol extreure; possiblement electoral? De fet, no resulta en part contradictori definir els laterals de la C-31 com un corredor econòmic sense delimitar la zona per on aquest ha de passar? No seria possible, descartat per part de l'oposició la delimitació de les tres zones esmentades, arribar al consens mitjançant la no delimitació de totes tres i, per tant, la necessitat de postergar-ne la seva delimitació a normatives posteriors? Legalitzar totes aquelles àrees amb habitatges en sòls no urbanitzables producte de reparcel•lacions il•legals. Recollir les actuals àrees de legalització que preveu el PGO adaptant-les a la nova legislació.

Repetim que el que es va presentar al Ple d'abril no fou el POUM definitiu sinó un avanç previ.

Des d'esquerra, amb la tranquil•litat de no tenir la pressió d'interessos particulars que ens impedeixin la participació en tot el procés del POUM, diem que el consens sí és possible. Cap municipi pot permetre's el luxe d'encallar tot un projecte d'aquestes dimensions per un punt concret que, un cop relativitzat, permet alternatives pel consens. Coneixedors de que cada partit té les seves pròpies preferències en quant a l'ordre d'urbanització de les diferents zones possibles, esquerra no mostrarà oposició en tractar les tres zones per igual, postergant-ne la seva diferenciació en delimitada o no delimitada en negociacions posteriors que permetin seguir avançant en el projecte alhora que els diferents punts de vista s'argumenten en base al bé comú i no a discussions purament polítiques. Cubelles no es mereix més pèrdues de temps en temes tan vitals per al seu desenvolupament. Mentre els altres s'organitzen nosaltres encara discutim com fer-ho, entre reunions tancades i estancades i reunions públiques on, més que trobades de feina, els guions preestablerts es representen, en ocasions, de manera massa ostentosa – que no per això més verídica. I entre totes aquestes elucubracions, anem omplint de raons els partidaris del centralisme que argumenten – no desinteressadament - que els municipis no estan preparats per a decidir en la seva pròpia organització. Mentre nosaltres encara ens ho rumiem, altres guanyen terreny per planificar per nosaltres; els hi cedirem més temps?