CUBELLES

La crisi del consens

Si dic que mitjançant la paraula s’ha d’arribar al consens, sense especificar l’escenari ni les persones que el composen, també pot semblar poc menys que una evidència.

Però si dic que el govern de Cubelles i l’oposició han d’arribar a acords; això ja és molt més complicat i, atesa l’experiència dels darrers anys, jo diria que gairebé impossible.

El desenvolupament del ple ordinari del 19 d’abril de 2010 pot merèixer molts qualificatius, tots ells molt lluny d’allò que els representants polítics que formem la mesa de plens desitjaríem. Possiblement, el que més acuradament defineix el contingut de les quatre hores que van allargar-se els dos punts de la sessió és, sens dubte, el de vergonyós.

Sóc conscient que en formo part d’aquesta mesa de plens, atès que sóc regidor per ICV, i que sóc un blanc fàcil per a aquells que no em professen una gran simpatia, ja que poden opinar allò que els hi vingui de gust, encara que sigui des de l’anonimat del meu propi bloc. Això no obstant, aquells que de debò em coneixen saben que he fet tots els possibles per arribar a acords a totes les reunions on he participat, i els hi asseguro que he estat a totes.

Què deuen pensar de nosaltres, els polítics, la gent que escoltava el ple per la ràdio o que el van seguir l’endemà per Canal Blau? La ciutadania no coneix tot el procés que alguns dels regidors hem seguit fins arribar a aquest ple! La gent no sap el que s’ha consensuat en la comissió permanent abans del ple, les propostes que s’han hagut d’entrar amb registre d’entrada per tal que poguessin ser ateses! Tampoc sap el que hem hagut de pressionar per poder atreure l’atenció del tripartit de Cubelles.

El que no mereix cap comentari són les paraules dites pel Sr. Serra en una de les reunions prèvies a la sessió. Textualment: “Si tinguéssim els nou vots de l’equip de govern, no estaríem discutint res amb l’oposició”. Això és diàleg? Voluntat política? Més aviat recorda temps pretèrits on tot s’aprovava a la búlgara i per pebrots.

No deixa de ser curiós que, a dia d’avui, el govern de Cubelles estigui més basat en paraules i titulars de premsa que no pas en fets, encara que la seva dèria sigui la falsa participació ciutadana. Això sí, sempre dintre del marc del que diu la Llei, però mai una mica mes enllà, i això és el que han demostrat últimament amb el POUM. La realitat és que aquest avanç del POUM està encallat per manca de diàleg, per tant, tenim la paraula política, la intenció, però no el fet.

Es convoquen rodes de premsa per donar les culpes a uns i a altres, però la fotografia històrica que romandrà per sempre més -i que algun dia els cubellencs jutjaran- serà la dels tres grups al govern de Cubelles, PSC-CiU-ERC, amb els seus caps de llista al capdavant, com la imatge de la incapacitat per assolir consensos amb la resta de representants del poble.

Però, com ja hem comentat més d’una vegada, si la política es basa només en la paraula no arribarem a comunicar el nostre objectiu, ja que la comunicació té en la paraula la seva base, però no el seu valor més important. Comunicar també és involucrar la imatge, els gestos, el llenguatge no verbal, el to… i els sentiments. Tot plegat al servei, això sí, d’allò més important, els fets. Hi ha un lema abastament conegut que defensa “més fets i menys paraules”. La política no pot basar-se només en paraules, si al final no hi ha acords, aquestes paraules hauran esdevingut inútils.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!





També et pot interessar

SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!