Parlament de Catalunya

Segon debat d’investidura del candidat Sr. Mas

Molt sovint moltes persones hem repetit la frase que correspon a la excepcionalitat del moment que molts també hem triat per fer de Catalunya, d’aquest nostre petit País, pugui esdevenir un nou Estat dintre de la comunitat Europea, i es la següent: en moments excepcionals, mesures excepcionals.

També en diversos articles he comentat la tossuderia, la insistència, del Sr. Mas per portar-nos a una independència demanada tres anys seguits per les manifestacions multitudinàries de l’Onze de setembre, la qual crec que es d’agrair, al menys per aquells que cridàvem, in, inda, independència!!! Això si, aquets crits sempre fets amb gran il·lusió i plens d’ esperances desprès de tres-cents un anys de treballar per portar a Catalunya cap a la independència.

Després de perdre la primera votació, el candidat es presenta al segon debat amb una proposta molt més trencadora per poder obtenir el suport de la CUP. Potser, repartir poder en tres grans àrees no es novetat, però no hem negareu que agafar un compromís davant del hemicicle de sotmetre’s a una moció de confiança en el primer debat de la Nació.

Es evident que en política si tens majoria absoluta o no canvien molt les formes d’actuar d’aquell que aspira a presidir un govern juntament amb els seus parlamentaris, davant d’aquells que pot necessitar per fer majories.

Dit això, no negareu que la proposta del candidat Sr. Mas no es agosarada? Pregunto. Molts la consideren la seva proposta de feblesa, de baixada de pantalons, de perdre força com a futur president, davant de deu escons que te la CUP amb els seixanta-dos que te Junts X Sí.

Ja que he tocat el tema dels resultats de les últimes eleccions al Parlament de Catalunya, ja una pregunta que des d’aleshores sempre m’he fet, sobre aquells que tenien que votar des de fora hi no varen poder-ho fer, i es el següent: si tothom hagués pogut votar, els resultats haurien estat els mateixos, o la llista de Junts X Sí hagués aconseguit aquest diputat que li manca per fer la majoria per ser president?

Aquesta pregunta mai tindrà resposta, però just per això sempre tindrem el dubte. D’igual manera, mai sabrem si hi va haver una mà negra que va fer quelcom per que els resultats fossin els que la candidatura dels Junts X Sí no hagi obtingut la majori absoluta. Amb les persones que no varen poder votar, alguna persona pensa que no haguéssim aconseguit aquest escó que ens manca per obtenir la majoria absoluta?

Be! Un cop exposat aquells dubtes que moltes persones comparteixen, crec que ens hem de centrar amb l’actualitat, atès que aigua passada no mou molí.

Les persones que hem format part de grups polítics, on el seu pilar principal el sosté la participació ciutadana, molts cops de paraula, però malauradament poca pràctica, entenem el comportament de la CUP. Els grups que la seva força està en l’assemblea i que els seus escollits electoralment son els portantveus d’aquesta assemblea a les institucions, és una mica complicat tenir que arribar acords amb partits que funcionen totalment diferent, que es per executives.

Sabem que és feixuc arribar acords amb aquelles que estan a la taula que no tenen tota l’autoritat per que l’acord estigui tancat, si no que és l’assemblea la que te l’autoritat per acceptar o no la proposta de la taula de negociació. Son aquestes anades i tornades les que en un moment pot ser poc operatiu per aquells que funcionen executivament.

No diré que la radicalitat vista del grup de la CUP ara es més evident que fins ara, i no es que ara actuïn diferent, el fet es que ara estan al punt de mira d’Espanya des del nostre Parlament de Catalunya i es en aquest estadi que s’ha pogut comprovar que el grup de la CUP no tenen res a perdre i molt que aportar en aquest nou País en construcció.

Però si que hi ha una cosa que els deu Diputats de la CUP tenen que no tenen els que formen part de les seves assemblees, i es la responsabilitat de donar la cara des dels escons de la Generalitat. Sobre aquestes deu persones caurà la responsabilitat, la prensió dels ciutadans i la de la política si no son capaços d’arribar a un acord.

Espero que els setanta-dos Diputats sortits de la democràcia, voluntat del poble català, arribin a un acord per fer un govern encara que sigui per divuit mesos. Tinc la certesa que ho faran.

Visca Catalunya!!

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!





SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!