Al conductor que va atropellar la nostra gateta

Segurament va ser un accident i no vas tenir temps de frenar, però el fet de que no baixessis a veure què havia passat diu massa de tu i fa pensar en la possibilitat de que potser no vas frenar perquè qui creuaba la carretera “nomès era un gat”. Ni tan sols deuria passar-te pel cap que aquest gat pertanyia a un nen que l´estimava i que ara, als quatre anys, es troba amb una pèrdua que tristament ha marcat la seva infantesa. El món n´està ple de gent com tu.

Per sort, tambè n´està de persones com el senyor que va apartar el cos de la Mónica del mig del carril, com la senyora que em va telefonar per donar-me la terrible notícia i es va quedar amb el cos fins que jo vaig tornar-hi amb una tovallola a recollir-lo, i com els dos nens que em van ajudar a fer-ho. No sé qui son, però espero que llegeixin això i sàpiguen quàn els hi agraeixo. Tambè gràcies a la Ruth, que em va oferir el seu mocador de coll per embolicar el cos, i a l´Ana que ens va portar al veterinari en el seu cotxe. La vostra ajuda, la vostra solidaritat i les vostres llàgrimes m´han ensenyat que el món tambè n´està ple de gent valenta i decent.