Manifest pel dret a una política cultural basada en la suficiència econòmica

Manifestem

Que, com la resta d’entitats cíviques, culturals, etc. del país, entenem i compartim la necessitat que els poders públics racionalitzin la despesa i prioritzin les necessitats socials, en el context actual de greu crisi econòmica.

Que, assumint aquesta quota de solidaritat, treballem per mantenir i , si es pot, augmentar, la difusió del patrimoni literari català en condicions econòmicament cada cop més precàries, mirant d’arribar amb imaginació i entusiasme a fites molt difícils d’abastar amb uns ajuts i uns pressupostos cada cop més migrats.

Que veiem amb molta preocupació com, en nombrosos àmbits de responsabilitat política, s’entén la política cultural com una de les parts prescindibles o accessòries d’una política global de servei al ciutadà. D’aquesta visió de la cultura com un “servei afegit” i no pas com un “servei bàsic al ciutadà”, se’n pot derivar la decisió injusta de retallar, o directament suprimir, polítiques d’impuls i conreu de la cultura, en qualsevol de les seves manifestacions, una de les quals és el patrimoni literari català.

I per això

Reclamem

Que els poders públics del nostre país, des de l’àmbit local al nacional, facin, també en temps de crisi, una aposta sincera, convençuda i racional per polítiques culturals dignes, enteses com un servei fonamental a la ciutadania, econòmicament suficients , capaces de seguir vertebrant el país i , en darrera instància, destinades a formar ciutadans i ciutadanes cada cop més cultes, lliures, desvetllats i feliços.