OPINIÓ

Perdem el tren

Josep Masalles Román 04-11-2010 19:26 Lectures 1304

Arxivat a:

Veiem com ho tenim:

Arribem a l’estació de Vilanova i ens trobem uns accessos escassos i degradats, una rampa d’accés amb bicicletes lligades a la barana que dificulten el pas, freqüents cues a les màquines expenedores i a la finestreta que, en el millor dels casos, té només un treballador, lavabos bruts (i això si els trobes), pantalles informatives amb lletra petita, que no indiquen la via de pas o sortida del tren, una entrada per la banda de mar amb dues màquines, una trencada i l’altra oberta i que permet l’accés gratuït d’un bon nombre d’usuaris, una informació acústica que fa riure (heu vist com funciona darrerament?), absència de cap persona per informar, errades en la megafonia que provoquen corredisses entre les andanes, que només tenen una escala d’un parell de metres d’amplada que les comunica (qualsevol dia tindrem una desgràcia !).

No entro a comentar l’estat actual amb les obres de l’estació, ja que espero que sigui el peatge d’incomoditats que hem de pagar per un proper millor servei.

Pugem al tren i ens trobem amb seients trencats i bruts, lavabos impenetrables, nul•la atenció en cas d’incidències, la meitat dels viatgers dempeus quaranta minuts (o més) fins a Barcelona en certs trens i en certs horaris punta i un llarg etcètera de despropòsits.

La majoria de les vegades no hi ha ni revisors ni personal de seguretat ni cap assistència; només el maquinista en la seva cabina és l’únic responsable de centenars de viatgers. La informació interna en cas d’incidència crec que ha millorat una mica, però veníem d’una situació lamentable. Recordo aturades als túnels sense el llum i sense cap informació.

No entro en aquestes línies a descriure els dos o tres anys de retards continus i greus incidències coetanis a la construcció de la línia de l’AVE al seu pas per Bellvitge. Només ho apunto per recordar un dels períodes més negres del transport a Catalunya. Els que ho vam patir, sabem perfectament el que va ser i el tracte per part dels administradors de tot el “tinglado”. Per cert era sorprenent i irònic veure en aquell període de transbord en bus de Gavà fins a Montjuic com la web de Renfe mantenia la informació dels horaris habituals sense incidències una bona temporada.

Un altre tema que podria ocupar un altre article és l’actitud d’una part dels usuaris i el poc respecte per allò que és públic: accés i viatge sense pagar o validar els bitllets, empentes per accedir, peus damunt del seient de davant i mil petits detalls que mostren una falta d’educació cívica. Afortunadament, no és una majoria, però ajuda a la degradació. I això s’ha accentuat des de que no hi ha revisor ni cap personal de suport o control.

Imagino que alguns pensareu que tot això és exagerat o catastrofista. Òbviament, la majoria dels dies els trens funcionen (només faltaria!) però és inadmissible que una societat que aspira a ser europea i moderna tingui un servei tan deficient i amb tan dolenta atenció al ciutadà. Els paràgrafs anteriors reflecteixen la realitat de cada dia a l’estació i als trens (o, si voleu, una part de la realitat). Ho sabem perfectament els usuaris habituals de Rodalies.

El programa electoral de l’expresident Maragall al 2003 omplia de vies de rodalies el territori a mig termini per intentar pal•liar el dèficit estructural de tot un segle, que manté l’anomenat 8 català (el traçat de les vies de rodalies en forma de 8 al voltant de Barcelona) pràcticament igual des de el seu origen. Quatre anys després el programa electoral del mateix partit endarreria en 10 anys l’objectiu. Serà interessant veure el proper endarreriment en el programa per aquestes eleccions. Òbviament eren només paraules.

En els darrers 30 anys el PSC ha tingut la responsabilitat de govern en la majoria d’ajuntaments de ciutats i viles que connecta la xarxa de rodalies, en la Diputació, en els Consells Comarcals, en entitats relacionades amb el transport i amb els serveis metropolitans, etc., així com en els diferents Ministeris responsables (?) de Renfe (Foment i Obres Púbiques) amb els seus socis estatals del PSOE al llarg de 20 dels 30 anys i també els darrers 7 anys amb el govern tripartit a Catalunya. Tot això es complementa amb 8 anys de Partit Popular amb suport de CiU a l’estat i 23 anys de Pujolisme a la Generalitat. Res de res ! Potser es pot dir que no tenien competències, però és evident que cap dels dos va apostar realment per la millora del transport ferroviari de proximitat. Són igualment responsables de la degradació i manca d’inversions i manteniment.

Només en la primera època de govern socialista a l’Estat es va invertir en trens i es va organitzar Renfe de manera que el servei va millorar notablement, en la molt esmentada època de Mercè Sala al front de Renfe. A partir d’aquell moment, el descens en la qualitat del servei i la degradació són notoris.

S’ha substituït personal per maquinària, tanques i càmeres de vigilància. Potser, darrerament, la inversió s’ha centrat en les màquines expenedores, en les d’accés i en fer tanques per canalitzar entrades i sortides, que, per cert, tampoc funcionen gaire. És curiós veure com quasi tothom surt de l’estació de Vilanova per la màquina de l’esquerra, que no necessita validar el bitllet.

El traspàs de Cercanias a Rodalies ha aportat un canvi de logo de C a R i de color vermell a taronja en alguns (poquets) vagons. Era un dels compromisos del Conseller Nadal, així com millorar la neteja general i dels serveis higiènics de vagons i estacions. Suposo que no cal fer comentaris sobre els nuls progressos que s’han realitzat en aquest sentit, que, per altra banda, són temes menors. Potser alguns diran que no hi ha hagut temps, que s’ha traspassat en un moment de dèficit pressupostari galopant, etc. La realitat és tossuda i s’esforça finalment per mostrar les verdaderes intencions. De moment, només paraules falses.

I què ha fet el nostre Ajuntament al llarg de trenta anys? Quines accions, quines influències, quines pressions? Com ha participat en intentar millorar les condicions de milers de ciutadans que viatgen cada dia per anar a estudiar o treballar? M’agradaria saber-ho, però la meva impressió és que res de res. Quina és la capacitat d’influència de l’actual Ajuntament davant dels responsables directes? Posem un petit exemple de greuge comarcal. Sitges i Vilanova sempre havien estat a la mateixa corona tarifària 4 en els bitllets de Renfe i, en canvi, quan l’Autoritat del Transport Metropolità va dissenyar les zones tarifàries dels bitllets integrats va situar a Sitges en la zona 3 i a Vilanova en la zona 4. Això significa que de pagar abans el mateix per arribar a Sants o Passeig de Gràcia, els ciutadans de Vilanova hem passat a pagar entre un 20 i un 25% més en les diferents modalitats de bitllet integrat que un ciutadà que agafa el tren a Sitges.

En un context econòmic i energètic que recomana invertir en transport ferroviari per personal i per mercaderies i, molt especialment, en Rodalies, Catalunya no ha augmentat les vies de tren els darrers anys (a banda de l’AVE), segueix tenint trams sense doble via, Renfe ha reduït personal que doni atenció a l’usuari, la inversió visible en manteniment es escassa, no ha millorat ni la freqüència ni la velocitat, l’higiene dels lavabos segueix essent lamentable i les estacions degradades.

Sincerament, crec que perdem el tren !

T'ha interessat aquest contingut?

Subscriu-te al butlletí d'Eix Diari i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic

Mitjançant l'enviament del meu email confirmo que he llegit i accepto la política de privacitat.


Des del tren

DDT

DDT

Un altre punt de vista

Dret a vot

Als demòcrates que votareu NO

Dani Gàmez

Vull donar les gràcies a totes les persones que votareu, i que votareu que no. I us vull donar les gràcies perquè vosaltres també lluitareu contra el sistema establert

ENQUESTA WEB

El Parlament ha iniciat el tràmit per portar a la Mesa del Congrés dels Diputats la despenalització de l'eutanàsia i l'ajuda al suïcidi.

Ets partidari de la despenalització de l'eutanàsia?


No