OPINIÓ

Peça única

Aquesta Catalunya, permanentment humiliada i maltractada des que fou conquerida per les armes el 1714, ha sabut en tot moment, incorporar a la seva col·lectivitat social, a milions de persones vingudes d’arreu, sabedores que aquí probablement podrien guanyar-se la vida, una vida que en el lloc d’origen tenien prou complicada, fins haver de prendre la punyent determinació de marxar-ne, i, fixem-nos-hi bé, … Catalunya, almenys en aquest sentit, en cap moment els ha defraudat.

La laboriositat i seriositat del poble català, així com la cultura i la llengua que l’hi són pròpies, l’han portat, des del segle passat, a assolir uns nivells de vida, que han propiciat l’enveja no pas precisament sana dels seus veïns. Els del nord, menystenint-lo sempre, en tant que els del sud i oest, encara avui, se’n senten propietaris de tot i de tots, alhora que li imposen amb constància malaia, i fins a extrems irracionals, l’ús i abús dels fruits generats, circumstància que, sens dubte, poden portar al definitiu assassinat d’aquella “gallineta” que segueix essent aquest poble, tot hi que reiteradament ha seguit dient no.

Dins la comunitat catalana, sobresurten diferents sèries de destacades peces diverses, polítics, empresaris, cuiners, metges, artistes, investigadors, científics, economistes, esportistes, etc., alguns, han transcendit ja el seu període vital, juntament amb d’altres contemporanis, que amb l’excel·lència dels seus fets i obres, han prestigiat i enaltit, la imatge i el prestigi del país. Diríem doncs, que Catalunya, ha esdevingut un acreditat taller d’orfebreria fina, especialitzada en la producció de peces úniques i inimitables.

Tenim el país en baixa forma, la moral per terra, l’economia, la feina, l’educació, la convivència, ... sembla que res vagi bé, tot sembla enfonsar-se, els pobres, més pobres, la classe mitjana a precari i baixant graons, fins i tot, alguna manaire assedegada de vanitat i incondicional servidora del “país de las maravillas” té la barra de posar en qüestió la xavalla que la Generalitat destina a la preservació de la nostra cultura, en una contundent exhibició de la més grollera manifestació en contra del país que l’ha vist nàixer. Però, adoneu-vos de la qualitat personal d’alguns personatges com en Pep, que en resposta a tanta indignitat, agafa la mà dels seus fills i els porta a donar suport a la encara avui, més que mai, imprescindible entitat cultural catalana que la “señora” voldria veure desaparèixer. Els nens van poder captar el gest dels seus pares, com també el dels avis que d’antuvi en són socis convençuts de la seva utilitat. Aquest és, penso, un bon exemple de peça única, producte de l’orfebreria catalana, admirada i prestigiada internacionalment per la excel·lència en l’exercici de la seva feina, indiscutible “leader” que a no molt tardar ens pot ser de molta utilitat a tots plegats per tal de poder resistir la desmesura de les altres “peces de baixa qualitat” que sovintegen amb tota la mala intenció per casa nostra procedents del veïnat més proper.

Per cert, ja sou o ja us heu fet socis d’Òmnium Cultural ? vinga, que tan sols són 0,17 € al dia.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


També et pot interessar

SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!