Manifest de la Flama del Canigó 2011

Com cada any, aquesta nit passada, centenars de voluntaris d’arreu del país han renovat la flama que permanentment ens vetlla des del Castellet de Perpinyà. Des del cim del nostre Canigó, la flama ha iniciat el seu viatge. I ha passat per Salses, per Prada i per Cotlliure, allà on els amants es diuen “t’estimi”. I, seguint cap al Sud, ha arribat a Berga, a Vic i a Vilanova, on ha sentit “t’estimo”. I ha passat per Calaceit, per Beseit i per Fraga, on la veu de l’amor diu “t’estimo”. I ha baixat a Torrent, a Xàtiva i a Guardamar, on aquell mateix amor es manifesta amb un “t’estime”. I creuant el Mediterrani ha completat el seu viatge a Eivissa, a Sóller i a Maó, on l’aire del nostre mar els fa dir “t’estim”.

I tanmateix, dient “t’estimi”,“t’estimo”,“t’estimo”,“t’estime” o “t’estim”, uns i altres amants viuen i estimen en una sola llengua, la catalana, i comparteixen un únic país –de nom paradoxalment plural però un sol país, al capdavall–: els Països Catalans.

I avui, en aquesta nit de solstici, des del Conflent, la Cerdanya, el nostre Penedès, el Matarranya, l’Horta, la Costera, la Serra de Tramuntana o qualsevol altre racó de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, ens conjurem per defensar aquest país i la seva gent, per fer-lo lliure i per tallar d’un cop les cadenes que, des de fa segles, el mantenen sotmès. I per defensar-ne la llengua, permanentment assetjada des de dins i des de fora, i per mantenir-la viva arreu i tothora. I, quan ens preguntin per què hem de continuar lluitant per un país i per una llengua que molts consideren perduts, contestarem, com l’Ovidi, “perquè vull”.

Que la festa no ens faci oblidar que no podem aturar-nos, que el camí és llarg, molt llarg, i la lluita, difícil.

I que la flama del Canigó ens il·lumini!


Visca la Flama del Canigó!

Visca la llengua catalana!

Visca els Països Catalans!


Visca la terra!




Sant Joan, Festa Nacional dels Països Catalans