El PP arrossega Catalunya a la ruïna

Qui és qui encara gosa creure en uns incompetents que han malbaratat els diners dels catalans fins el punt que Europa ja ens titlla de porcs (PIGS)? Europa, la Europa que tant admirem i que històricament hem contribuït a bastir amb orgull ens tracta ara de gentussa becainera, de mandrosos i de dropos xucladors de riquesa pel sol fet de formar part d'Espanya.

El PP està aconseguint la tan preuada uniformitat nacional a base d'esfondrar el sector bancari i promoure un autonomisme fonamentat en la “crisi per tots”.

Diuen els experts però, que la Espanya de les dues velocitats no te aturador: cal però córrer més si s'escau i anar encara més ràpid per aconseguir deixar enrere el llast que suposa haver d'arrossegar el pes de la incompetència messetària. Cal tallar amb l'estat abans que Catalunya es difumini dins d'un país antiquat, inútil i aclaparat.

Tanmateix, les diferències entre la Europa del nord i la del sud són cada cop més evidents val a dir, particularment visibles si comparem els preus que paguem aquí, baixos per molt que ens queixem, amb els preus que es paguen onsevulla, marcadament alts; això significa que hi ha un desequilibri insalvable entre la economia del nord i la ibèrica, incapaç d'ajustar les seves xifres interiors a les reals continentals. Els salaris i la vida aquí haurien de pujar en escreix i aleshores, l'estat esclataria en revoltes. Com això no succeirà, els preus continuaran continguts i les diferències entre creixement nord/sud augmentaran; la conseqüència no és altra que la inviabilitat de l'estat espanyol dins la Europa dels 27 a mig termini: après d'un primer rescat, arriba la intervenció i, finalment, la sortida de l'Euro, punt de no-retorn que els polítics del PP semblen determinats a aconseguir.

Amb la dèria que tenen alguns catalans de no veure més enllà del que passa a Madrid, el sosteniment d'aquest estat cansat i vell ens aboca a la cua europea, amb tot el mal que això implica pel nostre desenvolupament i, sobretot, colpejant durament el prestigi de Catalunya com a marca tant des del punt de vista empresarial com turístic. Sobta que hi hagi catalans i catalanes que recolzin opcions polítiques que miren de salvar un autonomisme caduc amb una prudència que pot costar el futur a molts joves que no trobaran cap sortida dins d'una Espanya que malden inútilment de redreçar. L'aliança Catalunya-Espanya és pretèrita i pel bé comú d'ambdues nacions cal que ens adonem que depèn únicament de nosaltres conservar o no aquesta unió. És cabdal que el Sr. Forns trenqui qualsevol mena de relació amb el PP sitgetà d'immediat: tot el que aquesta gent toca ho esguerra irreparablement.

Robert Cavaller i Delsing
Solidaritat-Sitges