Contra la crisi, Ajuntaments

Es obvi el paper principal de molts ajuntaments en el desastre del boom immobiliari, però també és molt cert que ,de fet, a Catalunya i durant aquests darrers 30 anys no podem entendre el progrés econòmic de moltes de les nostres ciutats sense el paper actiu de les seves corporacions municipals. Exemples d’urbanisme intel.ligent i transformador, de dinamització de centres històrics, de captació de talent i d’inversions, en tenim una bona pila. Pensar en el mig i llarg termini ha sabut transformar en positiu la trama urbana d’un país que no es pot entendre sense un conjunt de ciutats mitjanes que li donen consistència.

I ara, amb mitjans cada vegada més limitats i fent front sovint a herències rebudes desastroses, són molts els equips de govern que aposten per trencar el cicle negatiu dels seus municipis. Fa pocs dies , per exemple, escoltàvem als alcaldes de les capitals de l’àmbit del Penedès presentar les seves estratègies per a la recuperació econòmica.

Des d’aquest punt de vista no té cap mena de sentit la política que el PP està promovent en matèria d’administració local; es torna a una concepció dels ajuntaments més pròpia del franquisme que no pas d’allò que ens convé en els nous temps que estem vivint, sent tot plegat adornant pel populisme antipolític que suposo la reducció del 30% dels regidors dels nostres ajuntaments.

I és que a Catalunya, no només necessitem la independència fiscal, sinó també aquella llibertat que ens permeti dissenyar l’administració local que necessitem per a un temps nou.