Herois sitgetans

A nivell nacional primer, cal aplaudir un militant socialista que s’ha plantat tot refusant d’obeir ordres espanyolistes o, com s’ha dit, saltant-se la disciplina de vot: l’Ernest Maragall és un heroi i li ha demostrat al poble que al socialisme encara li queda un bri d’esperança dins la nova Catalunya. També fora obligat mencionar el paper del President Mas i la seva fermesa a l’hora de plantar cara a l’estat espanyol en nom dels més de milió i mig d’independentistes que el proppassat Onze de setembre van desbordar Barcelona.

A nivell local, a Sitges, són molts els noms propis que han treballat i força per dur-nos fins on ara ens trobem. Alguns herois i heroïnes sitgetanes ho són des de fa molts anys i d’altres, han arribat més recentment. Destacà la perseverança d’en Josep Ferret i Castañosa al capdavant d’ERC i la voluntat incontestable de l’Àngels Parés per la defensa de la llengua i de la cultura.

D’altra banda, a les consultes sobiranistes del 20 de juny de 2010, el Ramón Artigas va saber coordinar un munt de gent a la perfecció al Sitges Decideix, amb l’inestimable ajuda del Xavier Nin i la Vinyet Duran (sí 2.234 vots; no 148, blanc 42). A l’ensems, el Víctor Lluelles no parava de redactar les cròniques de l’avenç de l’independentisme al Sitges News juntament amb d’altres col.laboradors de l’ECO. Per la seva part, i ja al maig de 2012 es constituïa Òmnium Cultural Garraf capitanejat per l’August Bover (l’Astrid Alemany havia encetat el projecte un any i mig abans a Sitges) arran de l’encert de l’organització de la manifestació del 10 de juny de 2011, la del milió de persones, la del lema: “som una nació, nosaltres decidim”. Catalunya bullia de llibertat i prova d’això van ser les eleccions municipals del 22 de maig de 2011 quan l’Òscar Ortiz va aconseguir entrar a l’Ajuntament agombolat per la Mònica Martin, l’Adrià Pet i els joves de les CUP. No n’hi havia prou i la societat corria més rabent que la política: la Joana Fort Baixeres fou l’escollida per tirar endavant l’Assamblea Nacional Catalana a Sitges en un clima de confiança i d’encert après amb l’exemple de les consultes sobiranistes i les grans mobilitzacions unitàries anteriors. D’antuvi, l’ANC va aconseguir aplegar un milió i mig de catalans i catalanes a la capital per escriure la història que nosaltres volem, no pas la que volen imposar-nos.

A tots aquests herois i heroïnes cal agrair-los tanta dedicació i sobretot, la capacitat intel∙lectual que des de fa temps van tenir per adonar-se’n que la millor i única sortida per Catalunya era la Independència. Però la resta encara som a temps de ser partícips perquè configurem una nova generació de sitgetans i sitgetanes sense neguits i amb els objectius molt clars. Tothom és a temps encara de cridar, d’informar-se per no tenir por, de compartir la certesa que hom persegueix: tots aquells que habitem a Catalunya mereixem el millor.

Ara, Solidaritat Catalana per la Independència reclama protagonisme, i el suport de la gent. Fa temps que hem estat argumentant i aplanant el camí colze a colze amb tothom demostrant la nostra vàlua i seriositat. Des del més absolut respecte i admiració per totes aquelles personalitats que algun dia van posar-se al capdavant d’una associació de patriotes per defensar Catalunya, ara nosaltres demanem pas, ara recollim el testimoni d’aquests herois. No només sabem quins tràmits hem de superar per assolir la Independència, sinó que sabem com fer-ho: som els garants perquè la voluntat del poble arribi al Parlament i sigui útil d’una vegada per totes parlant clar i català. El proper 25 de novembre tots farem història i bastirem el país que tant desitgem perquè només ens val una paraula: Independència.

Robert Cavaller i Delsing
Solidaritat Catalana per la Independència-Sitges