Lluís Companys, 72 anys després

La figura del President Companys, com la de gairebé tots els personatges destacats del Segle XX, és la d'una persona apassionada, amb unes idees que defensa amb totes les seves forces, amb grans contradiccions, moments foscos i brillants. La seva és una trajectòria política i personal lligada als interessos d'una majoria social empobrida, sotmesa a la voluntat de les grans fortunes però que no s'arronsava mai. Advocat defensor dels rabassaires i implicat en la seva lluita, militant republicà i catalanista, amic dels obrers i de la gent treballadora.

En tota la seva complexitat podem dir de Companys que fou un president de la Generalitat, potser l'únic, que coneixia com vivia el poble, quins eren els seus sentiments i les seves aspiracions. Coneixia el poble perquè la seva vida personal i política estava arrelada al poble, i no pas en les oficines d'una empresa industrial, o a les administracions de l'Estat. I així es va guanyar uns enemics que, quan van poder, el van empresonar i al final afusellar, essent l'únic president democràtic assassinat pel feixisme.

Per això avui és de gran rellevància la seva figura. En un moment en que la majoria dels polítics retallen o fan una política de ma estesa a les retallades, amb l'argument de la falta de liquiditat per no tocar els privilegis dels rics, o del mal menor; en un moment en que els parlaments estan segrestats pel bipartidisme, que la nostra economia depèn totalment dels mercats internacionals Lluís Companys ens pot ajudar, com a referent històric, a saber per on caminar, sense caure en el mimetisme ni en la còpia.

Ens pot ajudar perquè va viure una crisi de règim i un període constituent, un context de ruptura amb les velles estructures que impedien el progrés i les llibertats. Avui patim unes estructures d'Estat que impedeixen la decisió democràtica del poble a canviar les coordenades del rumb polític, econòmic i social actual. La sacrosanta Constitució del 78 i el seu règim permet retallar i privatitzar, però no permet que el poble expressi la seva veu, ni al Parlament, que està segrestat per uns partits que no volen saber res de la realitat del carrer, ni fora, amb contínues càrregues policials i detencions a manifestants.

Les conjuntures són semblants, però no idèntiques. Tot i això tenim presents unes línies de continuïtat històrica en les que la gran majoria de la població es veu sotmesa a la dictadura dels més rics, sigui amb un poder representatiu, democràtic o dictatorial. I en aquestes línies de la història que continuen, però que no es repeteixen mimèticament, tenim moments d'inflexió que porten a la ruptura amb un passat que cal trencar per progressar.

El President Companys és una de les figures que millor representa l'afrontament d'un moment de superació, de canvi històric.

El 15 d'octubre celebrarem la existència d'una persona valenta i entregada a un poble. La mort de Lluís Companys a mans dels feixistes fa que la seva figura sigui encara més rellevant, situant-lo en el panteó de les persones que van donar la seva vida per la democràcia i la justícia social a Catalunya o a qualsevol lloc del món.