La barretina l'estan ressuscitant els joves

Un garrit jove, alt, ample d'espatlles (o baixet, cepat, escanyolit, tant se val), amb la testa coberta per una barretina té per a mi la mateixa càrrega eròtica que en Mel Gibson,l'escocès,amb faldilla de quadres, brut de fang, lluitant per la Pàtria escocesa que el va veure nèixer.Catalunya i els catalans van deixar de portar barretina a principi del segle XX perquè es veia passat de moda, i el mossèn Cinto Verdaguer ja es planyia d'aquest greu retrocés.

Deia, en un bell i deliciós poema : “los més vells la duien plana, / los més joves de garbí”. De garbí, o sigui: de costat. I com que els joves i l'amor són la mateixa cosa, la dita deia: “Barretina de costat, fa enamorat.” Però,també va caure en desús perquè -la barretina feia pagès i la pagesia anava de baixa-.

Al segle XXI,en canvi, la pagesia i els pagesos són una espècie en vies d'extinció que tots volem preservar i més ara amb tant d'atur!. Qui ens ha vist i qui ens veu!. Un jove que al segle XXI porta barretina és algú que se sent molt més que català i en fa bandera; un jove que l'any 2012 porta barretina és algú que està seguríssim d'ell mateix, desacomplexat i amb aquell puntet d'exhibicionisme que és tan atractiu: -sap justament que amb barretina és el centre de moltes mirades- i no li fa res, al contrari!

Vaig fer de docent a Mungia (Biscaia) i puc confirmar que els pocs homes que porten la txapela al País Basc són grans,molt grans i la porten amb un posat força greu; a Catalunya, per contra, la barretina l'estan ressuscitant els joves, que la porten amb un esperit força orgullós i molt alegrement. Tot això són molt bones notícies,boníssimes...!

Només em resta un dubte: les nenes,les noies,les dones i les fèmines en general: què hauran de fer...? Sí, ja sé,perfectament,que tradicionalment la barretina és una lligadura només per a homes,però, encara que ens en sembli, les dones no han pas portat pantalons tota la vida...que jo sàpiga!

Adaptar la dita és molt senzill: “Barretina tombada, fa enamorada.” I així, en plena igualtat de gènere,homes i dones sense cap diferència intel.lectual,tot i modernitzant la tradició, cal que comencin tots i totes a reivindicar dignament els autèntices i venerables símbols de Catalunya.