'Tot això és una passada!'

Galeria d'imatges

Robert pertany a l’equip del club ACIDH, una fundació privada que treballa amb persones amb intel·ligència límit, és a dir, amb una disminució lleugera. “Quan feia bàsquet a l’escola (amb companys de classe sense discapacitat) no m’agradava gaire… M’agrada més l’ACIDH perquè hi ha més bon rotllo i som com una família” assegura Cristina Pandis, companya del Gerard al mateix club. La Cristina, que per a ella aquests Jocs són els tercers, és membre de la selecció espanyola de bàsquet de Special Olympics i amb el combinat ha viatjat diverses vegades a l’estranger representant l’entitat.

Tots dos formen part dels 1.200 esportistes que fins diumenge participen al 20è aniversari dels Jocs Special Olympics Barcelona-Vilanova i la Geltrú 1992-2012. Els atletes catalans competeixen amb d’altres d’11 comunitats autònomes (Aragó, Balears, Múrcia, Castella-Lleó, Andalusia, Castella la Manxa, Canàries, Galícia, la Rioja, Madrid i València) i de 7 delegacions europees (Andorra, Mònaco, Bèlgica, Àustria, Itàlia, Gran Bretanya i Gibraltar).

La filosofia de Special Olympics i la Federació ACELL, organitzadors dels Jocs, és clara: garantir que les persones amb discapacitat intel·lectual, sigui del grau que sigui, puguin fer esport. El més important no són les marques perquè l’esport s’entén com una eina d’integració social i de millora de la qualitat de vida. En Santi Fusalba és un dels veterans d’aquests Jocs. Va participar a l’edició de 1992 i des d’aleshores no se n’ha perduda cap. “Ara haig de jugar a petanca perquè fa 3 mesos em van operar. Abans nedava, però ara no puc. Igualment em fa molta il·lusió poder participar-hi”. Les proves de petanca de la tarda s’han hagut de suspendre a causa de la pluja igual que les disciplines d’atletisme i tennis i la programació prevista al Village. Les competicions anul·lades se celebraran demà després de readaptar els horaris programats.