Reflexió sobre la campanya electoral

A la societat espanyola ja s’ha convertit en un fet habitual observar durant la campanya electoral un declivi dels índex de tolerància, respecte, llibertat d'expressió i democràcia entre les diferents forces polítiques, i no només entre els seus màxims dirigents, sinó que també es poden escoltar converses al carrer entre amics que no comparteixen colors polítics i no saben dialogar sense entrar en un bucle de discussions.

Innocent de mi, segueixo pensant que en moments tan transcendentals com l'actual (tant en l’àmbit econòmic com nacional) més que mai el discurs electoral hauria de centrar-se en les propostes concretes dels diferents partits per tirar endavant amb aquesta situació buscant el màxim consens possible, i deixar de tirar-se els plats pel cap en cada un dels debats electorals, on la dinàmica s'ha centrat en intentar deixar l'adversari directe en el pitjor lloc. És cert que hi ha coses que es poden retreure, però cal arribar als extrems dels últims dies? Destacar, també, la retòrica d’alguns candidats més centrats en intentar posar nerviós al contrari o no deixar-lo parlar amb frases tant pobres com:  no es posi nerviós(a), no dissimuli, no utilitzi manual barat, no s'esveri, etc.

Per altra banda, un dels altres problemes que ja s'observa en totes les campanyes electorals però que en aquesta s'ha multiplicat exponencialment és la poca objectivitat dels mitjans de comunicació, començant pel pes que tenen els partits als informatius segons el seu poder independentment de la rellevància de la notícia, fent que candidatures que estan agafant un pes prou considerable durant aquesta campanya electoral no tinguin en moltes ocasions ni un sol minut als mitjans. Així com totes aquelles publicacions que podem veure en els darrers dies a la premsa espanyola. O personatges reconeguts que estan posant-hi cullerada (l'últim cas la demanda de Tejero al president Mas per promoure el secessionisme).

La campanya electoral s'està fent llarga per molta gent, fins i tot pels candidats, com bé ho afirmava l'Alicia Sanchez Camacho l'altre dia a abans del debat de TV3. Potser va ser perquè a mesura que avança la seva campanya veu com va perdent vots amb l'ajuda dels seus amics espanyols? Bé, el mateix que han aconseguit els amics del PSOE del candidat socialista.

Segons el meu semblar, aquestes seran unes eleccions amb molta participació a causa de l’esperança de canvi (en el sentit econòmic i nacional) fet que es reflecteix sempre a les urnes. De moment, només cal veure les enquestes – el CIS preveu un 74% de participació – o l’audiència que estant tenint els diferents debats polítics. I és que les expectatives que esta posant la societat catalana en aquestes eleccions feia anys que no s’observaven en unes eleccions autonòmiques.
 
És per tot això que espero que si més no demà, en l’últim dia de campanya, els líders polítics es centrin a parlar de les seves propostes de futur enlloc de tirar-se la cavalleria per sobre.