Davant la convivència, aplica l'assertivitat

A diari arribem a trobar-nos en circumstàncies incòmodes. Qualsevol dels factors que ho provoquen, alteren les nostres accions i formes d’expressió, essent incapaços, en ocasions, d’afrontar la situació de la manera més correcte possible.

L’educació emocional, és sens dubte un aprenentatge de tipus permanent. De fet s’inicia des de ben petits, aprenent a denominar els sentiments que ens provoquen les situacions negatives i positives. Aprenem les pròpies emocions, alhora que entenem com es senten els altres, sota la perspectiva empàtica. Per afrontar les emocions negatives, hem de localitzar les accions que ens produeixen malestar, aprenent a reaccionar de forma convincent i racional vers la provocació.

La visceralitat és una de les conductes que no permet afrontar les situacions negatives de forma racional. No és estrany veure la visceralitat acompanyada de tons de veu elevats, paraules ofensives o, comentaris que poden atemptar la dignitat de la persona que ho rep. Si és cert que cal ser àgils en la resposta a les provocacions, però reaccionant amb calma per fer arribar el missatge que volem transmetre.

La visceralitat és una de les conductes més habituals en els adolescents. Hauran d’aprendre a controlar les seves emocions i, alhora, mostrar la part més racional en el seu discurs. Es tracta de treballar l’assertivitat a les aules, mitjançant debats, discursos en públic, explicar el seu estat d’ànim, valorar que els molesta i que els agrada, entre d’altres pràctiques.

A l’adultesa, la visceralitat també és existent, però cal ser capaços de reaccionar a les provocacions des d’una maduresa emocional. L’adult ha de controlar les seves emocions, per actuar acord a les circumstàncies en les que es troba. Resultarà més fàcil si s’ha treballat en l’anterior cicle vital,  i evitar cometre errors en un futur dins de l’àmbit laboral, per exemple.

Per una altra banda, és incompatible amb l’educació emocional construir, de forma metafòrica,  un armari d’emocions i sentiments negatius que han estat guardats en calaixos, que deixen de tenir valor si no han estat solucionats els problemes al moment de produir-se. La persona que guarda aquests sentiments, sol tenir una inestabilitat emocional, basada en una falta de gestió de les emocions que acaba per desbordar a la persona, tenint alt i baixos en els seus estat d’ànim, i en particular, a les seves actuacions en societat. Això pot provocar un rebuig social, afectant a l’autoestima.

Davant les provocacions, actuem amb assertivitat, que permet defensar la nostra opinió sense fer ús d’un llenguatge incorrecte, afrontant les situacions que suposen desagradables sense intervenir la por a ser jutjats, que defensa el dret a expressar-se lliurement. Cal deixar de banda “el que diran” per començar a pensar en “que en penso jo d’això”. No hem de ser passius a les provocacions, sinó convincents amb allò que en pensem.

Sota aquest aspecte, la llibertat, és entesa dins un marc de respecte i de tolerància. Es tracta de compartir el que sentim sense que ningú pugui privar la nostra expressió.