Go Mummies, go!

Sembla mentida que alguns no ho vegin: la pista de gel catapultarà Vilanova i la Geltrú cap a l’èxit.

És un pas en la línia del “Vilanova Shopping Night”, un esglaó més cap a la internacionalització de la nostra agraciada ciutat. Se la podria haver anomenat “Nit de compres”, però l’anglès li dóna el toc mundial que li falta al català. Què caram, diguem-ho tot: el ministre Wert té raó i qui no ho vegi és curt de mires. Ara, amb el fenomenal negoci que suposarà pel comerç local la instal•lació d’una pista de gel al bell mig de la ciutat, començarem a veure el futur fulgurant que els polítics i els emprenedors, els nostres herois contemporanis, estan dibuixant per nosaltres. Tant li fa que, de fet, el negoci rodó el faci l’empresa que explota la pista, que no paga ni un duro per fer servir l’espai públic i que passarà la factura de llum a l’Ajuntament. L’important és la idea que fa créixer l’esperança en els nostres cors, desconhortats en aquest mal tràngol. I la idea és la següent: el patinatge sobre gel arrelarà tant entre la canalla que ben aviat deixarem de banda l’hoquei sobre asfalt, insuls, i el substituïrem per l’hoquei sobre gel, el genuí.

Les franquícies dels Estats Units voldran de ben segur fer-nos alguna oferta per establir a Vilanova el seu primer equip estranger i els diners circularan a mansalva, a mans plenes entre els afortunats vilanovins. L’equip es dirà “Vilanova Mummies”, tindrà de logotip una gran V de color verd i de símbol i mascota la mòmia Nesi del Balaguer, tan desaprofitada en aquell polsós sarcòfag. Si aixequés el cap, don Víctor, i veiés quina delícia de negocis, la sal de la vida i de la cultura, s’aixequen sobre el seu llegat egipci. Que en seria, de feliç! La indústria tèxtil vilanovina recuperarà l’esplendor amb el ventall de gorres, samarretes i genolleres que s’estamparan amb els colors dels Mummies. Clar que s’ha de comptar amb uns quants reaccionaris, de concepció antiga, que no ho entendran. Hi ha una veïna, per exemple, que no suporta la música que els genis de la pista de gel posen com a banda sonora, a tot drap. La mateixa veïna no tenia problemes amb els concerts de franc que feien a la mateixa plaça en el marc d’aquell festival que algun cap de timbals es va inventar, el FIMPT, que ens ensorra en les tradicions i els origens arcans sense cap visió de posteritat. Ments antigues, com dèiem, que no entenen el futur que la pista de gel ens depara.

Entre d’altres efectes secundaris, cal destacar el contacte humà, en tancar-se algunes vies d’accés a la plaça, que com que provoca aglomeracions afavoreix els negocis. Tot afavoreix els negocis, en aquesta bonica i humil ciutat costanera. Som o no som “Bussines friendly”? Els caps pensants tenen en compte tots els factors. Els jubilats guanyen una distracció, puix que les construccions són cares de veure, i ara passen les tardes observant el tendre i harmoniós vaivé de les criatures patinadores. ¿Que la gent està trista perquè no s’adona que la crisi és una oportunitat i només hi veu atur, empobriment i repressió? Doncs posem-hi un circ d’emocions, un esport que vivifica el cos i l’esperit i fa exhalar molts somriures observant els menys dotats en l’art de patinar. Posem riures a la nostra vida! Gràcies Ajuntament, gràcies Viu Comerç, per obrir-nos la ment i dotar Vilanova d’allò que necessitava, d’un projecte engrescador que, poca broma, posa el món als nostres peus. Sort en tenim de la seva inventiva, del seu desplegament creatiu que per ventura ha deixat de banda altres idees com ara que un petit percentatge de les vendes es dediqués a les entitats que treballen amb les famílies. Potser faria més servei, però no tindria els components de risc, de gresca i d’emprenedoria que tota pista de gel desferma.