Carta oberta a Pere Navarro

Benvolgut Pere:

Fa dos dies seguits que llegeixo notícies teves que m’agraden i per això m’he decidit a enviar-te aquesta carta, des de la fraternitat, sabent que la entendràs i sabràs aprofitar el poc d’aprofitable que en ella hi trobaràs.

Vas demanar al PSOE que agafi per la via del dret a decidir (qui d’esquerres pot estar en contra d’aquest dret) i has demanat una reflexió conjunta global sobre la davallada del PSC. Bé, m’encanta aquesta cançó, músic a i lletra.

Quan un sector del PSC et demanen (et demanem) un Congrés Extraordinari ho fem pels següents motius:

- L’anterior Congrés va nàixer capat, estava preparat i es va tancar en fals. Hi ha qui m’ho discuteix però, Pere, els que estàvem en corrents d’opinió, al voltant de Congrés des de Baix, ho vam patir en primera persona.

- Demanar un Congrés no vol dir que demanem la teva dimissió. Has crescut molt en 15 dies i tens moltes possibilitats de créixer (en especial si et treu la cotilla que t’han imposat)

- Volem parlar de tot i amb llenguatge del poble. Els llargs, avorrits, amb el contingut diluït entre mil consideracions, documents congressuals ni són pràctics, reals i compatibles amb el perfil de gent que representem.

- Volem un Congrés on es parli amb llibertat dels temes troncals que AVUI preocupen socialistes:
o El Dret a Decidir
o Relacions amb el PSOE
o Com fer digerible (si ho és avui dia) la píndola del Federalisme.
o Tornar al diàleg i la integració aprenent dels que pensen diferent.

I un cop deixat clar això posem-nos mans a l’obra en el que importa:
o Lluita contra la crisi (el robatori) que ens oprimeix.
o Regeneració política i renovació
o Combat directe i sense excepcions contra al corrupció.
o Gent entre la gent (no som de cap classe política, som gent del poble)
o Combat per la justícia social (atur, corrupció, economia submergida, redistribució de la riquesa...)
o Defensa del més febles (ni un pas enrere costi el que costi)

- Al Congrés triar un equip que sigui capaç de liderar aquestes conclusions des del diàleg però sense cap mena de fredor. Renovar tot el que calgui per aconseguir un equip dinàmic i preparat per lluitar a Catalunya i Espanya pels que necessiten els catalans i les catalanes.

Pere, no et faci por obrir portes i finestres (en especial les d’entrada que les de sortida ja se les obren molts) i seure amb els que pensem similar però diferent. No anem contra ningú i som i volem ser PSC.

Segurament no he afegit res nou, de ben segur que t’has sentit tot això mil vegades però t’ho volia dir des de la fraternitat i, per sobre de tot, des de l’amor a un PSC que no està present a la societat i, el que és pitjor, no se l’espera.

Catalunya necessita del PSC i tu tens la obligació de fer-lo present i clau en el nostre futur.

Servand Casas és l'alcalde de Mediona