L'Alta Velocitat Catalana

Fa uns dies, el president del Govern, el príncep de Girona, Felip, hereu de la Corona espanyola, i altres autoritats inauguraven el trajecte entre Barcelona-Sants i Figueres.

Em van fascinar els discursos oficials típic d’un esdeveniment com aquest. Les paraules del president d’Espanya no varen tenir desperdici; “Catalunya és la primera regió que té les quatre capitals de província connectades amb AVE”, no sé si hi ha per tirar coets, les estacions de Barcelona, Girona, Lleida i la del nostre Camp de Tarragona, estan inacabades...però això no és el més important.

El president va deixar entreveure que el mèrit de Catalunya, el fet de tenir les quatre capitals connectades amb Alta Velocitat, era un mèrit espanyol, inclús m’atreviria a dir que era un mèrit de l’actual govern del PP, com dient, ens estimem Catalunya.

Com sempre ens estem mirant el melic. Segurament el senyor President del Govern Central no es va parar a pensar, que si les quatre capitals catalanes estan connectades amb la xarxa del AVE és primer, per la seva localització estratègica, i segon, perquè son nuclis urbans i productors de serveis que fan rentable la línia ferroviària, aspecte no poc important.

L’Alta Velocitat Catalana ha de servir com a estímul per potenciar la vocació europea del nostre país, i ha de servir en segona instancia per intentar equilibrar territorialment el país, que ja pateix desequilibris endèmics.

L’Alta Velocitat ha transformat part dels paràmetres de la mobilitat clàssica del país, i això comportarà un conjunt de canviaments en aquest aspecte.

Si realment volem ser un país europeu, ara caldrà invertir esforços en les rodalies i les mitjanes distancies, doncs desgraciadament, si bé les quatre capitals de província estan connectades amb AVE, la resta de la xarxa ferroviària sembla un desert.

El que cal es potenciar la xarxa de ciutats mitjanes catalanes, que desgraciadament estant connectades amb els rodalies o els regionals, que són més propis d’un país tercermundista, que no pas europeu.

Pensar en clau europea l’Alta Velocitat i en clau catalana, els rodalies i regionals, si la combinació no es produeix, estem condemnats al fracàs.

Hagués estat bo, i bonic, que el trajecte entre Barcelona i Figueres, acabes a Perpinyà, com el TGV francès acaba a Figueres, així hauríem tingut l’estimada Catalunya Nord més a prop, però aquest és un dels preus a pagar per fer les coses malament i amb retard.

L’Alta Velocitat Catalana ha de ser una eina del i pel futur del nostre estat propi.