Orgull del jovent de casa nostra

Moltes vegades sentim comentaris que prejutgen els joves –posant-los a tots en un mateix sac- com uns éssers egocèntrics, materialistes, incívics, irresponsables, individualistes,... Pensem que, en realitat, els coneixem poc, malgrat ens pugui semblar el contrari, i que alhora ens fan una mica de por. Ens podem equivocar, és clar, però pensem que un fet inherent a la condició humana és una certa temença al canvi, a tot allò nou i diferent. A mesura que ens fem grans ens anem tornant més conservadors, volem tenir sempre els peus ben a terra i tot sota control. Sobre tot volem tenir-ho tot en ordre. De fet, creiem que el sistema social occidental tendeix a envellir-se i cada vegada amb major mesura a reflectir aquesta manera de sentir i fer a través de normatives, legislacions i reglamentacions, de vegades en contrasentit a allò que esdevé realment a nivell individual i col•lectiu. Però vaja, la cosa és que des d’aquest “lloc”ens fixem en el jovent i potser emetem sovint judicis poc ajustats al real.

Per a nosaltres, els i les nostres joves són dinàmics, actius, cooperadors, innovadors, creadors, promotors, responsables i treballadors i per aquest motiu, escrivim aquestes modestes reflexions. I no perquè siguin el futur sinó perquè també són el present. Tenim la sensació que paga la pena fer saber que és de la seva iniciativa, empenta i esforç que la ciutat és més viva, que s’han anat incorporant nous esdeveniments de ciutat que arrelen any darrera any, amb qualitat, amb participació i implicació creixent.

Aquest dissabte passat, veient les comparses nocturnes, ens varem sentir orgullosos de ser vilanovins i tenir el jovent que tenim.  I ho diem així, ras i curt. Segons criteri d’algunes persones tan sols ho van organitzar per a passar-ho bé i per poder fer ruta pels establiments d’oci nocturn. Per a d’altres, entre els qui ens hi comptem, entenem que, inclús si va ser de forma involuntària, simbòlicament, aquests joves que tenen teòricament tant mala aptitud i actitud (permeteu-nos el sarcasme), són els mateixos que van reviure un dels actes més reivindicatius del carnaval més tradicional del nostre país, just quan era prohibit pel franquisme, i ho fan just en aquests moments de crisi i d’especial dificultat.

Elles i ells van fer palès que tots podem vestir colors diferents, que podem pertànyer a entitats diferents i amb tarannà divers però que igualment podem anar tots junts, de bracet, passant-ho d’allò més bé sota la mateixa bandera i al so d’una única xaranga que ens acompanyi i alegri. Per molts anys i moltes felicitats!!

Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú