Torna el Tribunal Espanyol de la Santa Inquisició

Fa l’efecte com si ara que patim la pitjor crisi econòmica de la nostra història recent, la justícia ordinària és d’antuvi la única cosa que funciona sense fissures a la nostra societat: l’oficina anti-frau no dona l’abast, els tribunals superiors estan desbordats, tot són encausats, suborns, plets, sobres, etc... Hi ha però, coses que no quadren. Costa d’entendre com amb el reguitzell de retallades que pateixen tots els sectors de l’administració pública, no hi ha cas de malversació, estafa o cisa sense diligències obertes. Sembla com si ara els tentacles de la justícia arribessin a tot arreu, com si no se’ls hi escapés ningú i la llei prevalgués davant tanta maldat: a qui volen enganyar?

Llegint la premsa diària entre línies, hom te la impressió que les querelles s’obren quan interessa; que es destapen casos de corrupció només quan hi ha un ordre a la bestreta; que s’imputen persones per destrossar carreres, o que s’acceleren o frenen els processos segons qui cal eliminar. Per contra, a la resta dels comuns se’ns apugen les taxes, se’ns alenteixen els processos i se’ns diu que els jutjats no tenen recursos. Preguntem-li a qualsevol veí que hagi passat per l’enrevessat tràngol d’un jutjat per resoldre qualsevol litigi, ens dirà sense embuts que la justícia no funciona pas. En canvi, a instàncies superiors, la sensació és d’una tasca implacable per salvaguardar l’estat de dret.

Quelcom però, fa tuf a interessos particulars amagats. L’Hisenda espanyola ha fet fallida, la societat també, l’independentisme creix a cada nou exemple d’incompetència, i els totpoderosos jutges han pres el relleu de la dreta més rància a l’hora de defensar la Espanya ultra-conservadora. D’això se’n diu prendre part activa, fer política, ésser parcial... només els hi queda plantar-nos a la cara la seva Constitució com si fossin clergues brandant un crucifix contra vampirs. La magistratura se sap bruta i ara es disfressa de policia constitucional per imputar tot aquell que fa nosa. Debades, atès que amb aquesta estratègia acaben definitivament amb la credibilitat de la judicatura, a punt de caure com han caigut l’economia i la política: falla, directament, tot el sistema judicial espanyol.

Tanmateix, les llibertats que reclama el poble de Catalunya, topen necessàriament amb aquest sistema legal tan polititzat i, aleshores, la pregunta és obligada: la Independència passa també pel sedàs de tanta manipulació? El poder legislatiu espanyol trontolla adesiara menys a l’hora de posar pals a les rodes al desenvolupament català, aquí no té aturador. Copsar aquest fet fa mal a l’ànima, fa por.

Estem perdent la perspectiva i això és exactament allò que des de Madrid pretenen: multipliquen els esdeveniments concrets, les denúncies, les estafes, les corrupteles, les imputacions, un vel d’històries insignificants que amaguen la terrible veritat: la Justícia no funciona. Falla la credibilitat dels jutges, les lleis estan desfasades, cada cop és més fàcil saltar-se la legalitat i corrompre la vida pública. Nogensmenys, si la societat demana canvis, llavors treuen un nou escàndol per exemplificar com d’efectius són els seus tribunals... i la seva hipocresia de retruc.

L’únic efecte que estan aconseguint és que la justícia faci por i doncs, sigui sinònim d’inquisició. Històricament a Catalunya, les audiències s’han entès sempre com un instrument de pau per resoldre un conflicte, mai com un òrgan repressiu que alimenti l’odi social. Jo no vull pas fiscals de la Santa Inquisició, de la por, no recolzaré mai una llei repressora i la tortura constant contra la meva gent i contra el meu país. Espanya està podrida i la descomposició fa ferum. No sigueu còmplices del meu patiment.

Robert  Cavaller i Delsing
Adherit de Solidaritat Catalana per la Independència