Grillats

Els quinze dies de campanya electoral, en realitat des de la renúncia de Mario Monti a continuar al capdavant del govern italià, van definir, en gran mesura, l’espai temporal on els diferents partits polítics van poder presentar els seus programes electorals.

L’escenari polític estava dominat per la crisi econòmica i política que domina la realitat italiana dels últims anys. Casos de corrupció política continuada i també molts casos de desastres financers en empreses i bancs importants, han provocat un alt nivell d’indignació.

Les figures polítiques que es presentaven a l’elecció eren Bersani, del centre-esquerra, Berlusconi, del centre-dreta, Monti, com a candidat tecnòcrata, i Grillo, com a figura d’un moviment cívic anomenat “Movimento 5 stelle”, moviment 5 estrelles.

Els tres primers candidats formen part del que podríem anomenar política clàssica, mentre que l’últim, en Grillo, representa una nova manera d’entendre la política.

Grillo prové del món de la sàtira, un món que a Itàlia, en els últims 20 anys, ha arrossegant un gran nombre de seguidors, molt o bastant indignats amb el món de la política.

Grillo va sumar a la seva trajectòria satírica, una sèrie de reivindicacions ambientals i de reforma dels sistema econòmic, social i polític, encapçalant, potser sense voler-ho, una energia d’indignats amb el sistema i el funcionament socioeconòmic d’Itàlia.

Les noves tecnologies, la frustració social italiana de no entreveure un futur digne a la seva realitat quotidiana, i la personificació d’aquest missatge per en Beppe Grillo, ha fet que un moviment, que en 5 anys ha aglutinat tota aquesta força, s’hagi pogut organitzar, mobilitzar i actuar com ho han fet en aquestes eleccions.

Fa mesos, el laboratori de tot el que s’ha produït a Itàlia, va ser Sicília, la regió italiana celebrava eleccions regionals.

Grillo va arribar a Sicília nadant des de Calabria, i el primer que Meeting electoral el va fer al volcà Etna, ben carregat de simbolisme, i amb un discurs proper a la indignació siciliana, molt més accentuada en el temps que la del propi país Itàlia.

El partit de Grillo es va convertir en la força més votada de la regió, fet inimaginable a tothom. Des del primer moment han fet accions determinades i determinants. Que han servit a posat un fonament tangible al discurs polític de Grillo que demostrava un alt grau de coherència.

El mateix Grillo confessava la seva incapacitat a controlar les dimensions del seu moviment polític, un projecte polític que en menys de 5 anys ha pres una dimensió inimaginable en el seu moment de creació.

Podríem dir de manera simbòlica, que Grillo ha encès la metxa d’un castell de focs que ningú sap com serà, ni quan durarà, ni quines repercussions tindrà.

Sàtira, indignació, noves tecnologies i ganes de canviar la situació actual semblen els ingredients que han fet que el moviment de Grillo sigui el que és.