Societat negra

Retorn d’Andreu Martín a la novel·la negra i retorn potent ja que amb aquesta novel·la ha guanyat el premi  Crims de Tinta (convocat pel Departament d’Interior de la Generalitat per “incidir en les temàtiques relacionades amb l’àmbit competencial del Departament relatiu a la seguretat pública. Atès el seu interès cultural i socialitzador pel que fa a la policia de la Generalitat-mossos d’esquadra, atesa la seva condició de policia ordinària i integral de Catalunya, implantada en tot el seu territori, aquest Premi vol reflectir la realitat social i cultural en la qual actua aquest cos de policia.”), en la seva cinquena edició i ha escrit una autèntica crònica ficcionada de la realitat dels ambients tèrbols del nostre país ara, la presència de les màfies xineses, les bandes sud-americanes, els treball policials les desconfiances entre cossos, malgrat els vell policies, els més veterans, segueixen col·laborant entre ells i es segueixen tenint confiança. Tot plegat una novel·la que enganxa i es llegeix amb delit.

Andreu Martín és un conegut i reconegut escriptor amb una extensa trajectòria i amb títols que han obtingut ressò i han constituït èxit de vendes. Ha fet treballs de guionista de còmic a la mítica editorial Bruguera i ha col·laborat també en nombroses revistes des de Destino fins a revistes com Tòtem o Cimoc. En la seva faceta de guionista ha col·laborat en diverses sèries d’èxit de TV3.

Ha estat el creador de Flanagan (àlies de Joan Anguera) detectiu privat i un dels personatges que es protagonista de moltes de les seves obres juvenils, va obtenir el Premio Nacional de literatura juvenil amb l’obra No demanis Llobarro fora de temporada escrita amb col·laboració amb Jaume Ribera.

Entre les seves novel·les per a adults destaca: Espera, ponte así de gènere eròtic i guardonat amb el premi "La sonrisa vertical"; Bellíssimes persones i Corpus delicti obra que pretén recrear històries criminals. Ha escrit també Jutge i part un exercici literari en que l’acció està narrada des de quatre punts de vista i, Cop a la Virreina escrita amb Carles Quílez que constitueix una excel·lent novel·la d'acció. La seva darrera novel·la ha estat Cabaret Pompeia, una extensa obra sobre la convulsa vida a Barcelona als anys 20 per la que va guanyar el premi Sant Joan.

En el camp de la documentació d’Andreu Martín ha escrit Barcelona Tràgica, publicada per Ara Llibres, en ella es narra els fets de la setmana tràgica de Barcelona com un dels moments més explosius de la capital que va rebre el nom de la Rosa de Foc per la gran activitat que van tenir els grups violents. Pel que fa a la novel·la negra Martín ha obtingut els principals premis del gènere el Hammet i el Pepe Carvalho i ara per Societat Negra, el Crims de tinta.

L’acció de  “Societat negra” comença amb el descobriment del cap tallat d’una dona damunt d’un cotxe, el cos també es descobreix lligat a un cotxe que acaba d’arrencar i arrossega el macabre descobriment. A partir d’aquí s’inicia una investigació a càrrec dels mossos d’esquadra que ho atribueixen a una revenja entre bandes llatines. Els mossos actuen i a través d’un confident aconsegueixen saber que acaben d’arribar dos sicaris perillosos, però també el rumor s’estén i el veterà comissari de la policia espanyola Diego Cañas, amb forces anys i decepcions a les espatlles i amb una vida privada gairebé insostenible, també, a través dels seus confidents, creu  que al darrera de l’assassinat hi ha la màfia xinesa. El seu confident en Liang s’embranca en la perillosa aventura d’atracar amb uns companys un banc clandestí que acumula els guanys de les activats il·legals d’un patriarca de la colònia xinesa amb la filla de qui Liang manté relacions. L’atracament desferma tots els dimonis i a partir d’aquí l’acció ja no para, amb crims esgarrifosos, amb persecucions pels subsòl de la ciutat i amb un treball policial d’anar teixint els trossos d’investigació per arribar finalment a algunes conclusions que els porten a actuar. Final inesperat i també sorprenent.

La novel·la posa en evidència el mestratge de Martín en crear un trama clara, i amb un seguit d’accions col·laterals que sumat a la personalitat dels protagonistes- l’inspector Cañas o el jutge són paradigmes prou interessants- i a les ambientacions d’una Barcelona que coneix perfectament, donen com a resultat una interessant novel·la que es llegeix amb interès creixent  donades les característiques del que s’explica i com s’explica.

El món de les màfies i les bandes queda perfectament recollida i documentada, les situacions que es viuen mostren també un coneixement ampli del món subterrani de Barcelona, des de l’advocat corrupte que no té cap mena d’escrúpol a l’hora de robar clients per defensar, fins el negoci de la venda de drogues o prostitució vinculat a uns certs negocis xinesos.

Martín no estalvia ni els fets truculents ni la sang ni el fetge que hi són a dojo com a necessitat de generar expectació i per situar-nos en els fets que, per altra banda, tenen la diversa visió dels protagonistes, amb els matisos corresponents, en funció de la banda de la línia en que es trobin.

La novel·la per altra banda es fonamenta en una excel·lent documentació sobre els submón de les bandes i les màfies. Darrera hi deu haver temps d’estudi i investigació i també de saber treure la informació dels experts en seguretat i també amb un excel·lent ambientació en una Barcelona, centre avui de la presència de diverses delinqüències organitzades.

Enganxa des del primer moment i no es perd l’ interès fins l’explosiu final.

Societat negra
Andreu Martín.
Vè premi, Crims de Tinta
Col·lecció la negra , 32
Editorial RBA La Magrana
Barcelona 2013