Pedagogia

Els contes per adults: Els tres porquets del Segle XXI

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

L’altre dia amb uns amics parlava dels treballs de recerca del batxillerat i curiosament, una amiga va psicoanalitzar els contes de fades en el seu treball, un tema del qual vam treure bastant suc tot parlant durant un matí mentre esmorzàvem i passejàvem per Portugal. Com adults, les tradicionals històries tenen un altre punt de vista, i inclòs, tenen un toc divertit i irònic. De fet, resulta curiosa la simbologia que hi ha darrere de cada personatge dels contes infantils, amb secrets guardats en cada context descrit pels autors, que si deixem al descobert,  a més d’un deixaria bocabadat.

Us vull explicar el propi anàlisis del conte dels tres porquets per adults, amb tocs d’actualitat i anàlisis de la societat i economia d’avui. Amb els personatges aparentment innocents, el conte permet comprendre l’evolució de la realitat socioeconòmica de la qual partim avui, amb una visió global de la crisi. Obrint molts els ulls a la simbologia i la metàfora, siguem per un dia nens i nenes entremaliats!

“Fills meus, ja us heu fet grans i ha arribat l’hora que marxeu de casa; agafeu els vostres farcellets i marxeu al bosc a fer la vostra caseta. Vigileu! Dins el bosc hi ha un llop que és molt trapella! Vigileu que no us faci la guitza!” – va dir la mare als tres porquets.

Aplicat al dia a dia no ens agradaria que els nostres pares i mares de cop i volta ens diguessin arribat a les postres que agafem els nostres farcellets i marxem, però si que fent referència a la llei de vida, a tots ens arriba el moment de buscar pis i viure sols o amb parella.

Ara bé, pensant en anys endarrere, va ser una decisió fruit del desig de comprar un pis, de començar una vida amb una adquisició immobiliària per una incontrolable quantitat milionària, com un miratge de promoció i progrés cap a una nova societat. El farcellet, al segle XXI,  són sacs de préstecs, interessos i hipoteques trampa, que al principi es portaven a les espatlles amb certa lleugeresa de camí al bosc.

Podem dir doncs, que la figura de “la tendra mare” va ser la millor disfressa del mercat financer.

Els tres porquets per tant, acudien al bosc a trobar una nova vida, clar que apropant el relat al segle actual, el somni de dos dels tres porquets era a ser possible obtenir una propietat a 35 anys vista. Amb tot això, el llop vigilava atent darrere de l’arbre, tramant un pla d’atac i una suculenta recepta per menjar-se els porquets. Per tant, el llop trapella seria més endavant els ferotges bancs i especuladors que farien esclatar la crisi immobiliària.

Seguidament, els porquets començaren a construir les seves casetes, però les ganes d’obtenir la propietat portaren al primer porquet a fer la casa de palla, realitzant una compra ràpida i sense miraments, amb materials de construcció més aviat abaratits i hipoteques de paper d’arròs, acabant abans que els altres dos per seguir gaudint de l’esbarjo dins el miratge.

El segon porquet feia la casa de fusta, que veient el primer porquet, va considerar fer una casa als afores, amb piscina comunitària inclosa, i suposada tranquil·litat, esperant que augmentessin les possibilitats dels voltants de la casa amb supermercats, bars, restaurants, tal com els prometien al ensenyar els plànols i la zona de construcció. Fins que arribés, el segon porquet necessitava el cotxe per arribar a tot arreu.  La simbologia de la fusta aparentment era millor que la de palla, però no suficient per lluitar contra les urpes de la crisi.

Cap dels dos pensava en combatre al llop, vivien en el miratge la mar de tranquils, però la sorpresa va arribar quan el llop bufaria (metafòricament) tan fort que tiraria els fonaments de la il·lusió i de les perspectives de futur tant a llarg termini. Ambdós porquets van sortir corrents i els va dur al tercer porquet, que buscava el lloguer.

L’últim porquet buscava la casa a poc a poc, mirant vàries opcions i les més convenients a la seva economia, sense lligams amb els bancs, optant per una casa de lloguer amb opció a compra, no necessàriament d’altres porquets. Els maons són l’estabilitat de pagament però  sens ànims de tenir una propietat encara.

Clar estar que el llop no es rendia i volia enderrocar la casa de maons on dos porquets tremolaven de por i l’altre hi vivia amb tranquil·litat. Els intents del llop per bufar no feren efecte, i decidit, va voler entrar per la xemeneia, on curiosament ens trobem a hores d’ara en el conte, fent-nos la següent pregunta: com podem fer el foc tots plegats per cremar el cul al llop per ser feliços i menjar anissos?

“Vet aquí un gos, vet a aquí un gat, que aquest conte no s’ha acabat”.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local