Jo no aniré a la Via catalana per la independència

Sempre he defensat un model territorial federal per a Espanya, un model que representi realment la pluralitat d’Espanya, una Espanya nació de nacions, una Espanya que se senti orgullosa de la seva riquesa cultural i que potencií les seves llengües, i on les nacions que la composen es sentin realment enteses i satisfetes de formar-ne part.

Es per això, que jo no aniré a la via catalana per la independència.

Per a mi, la qüestió territorial es important, però ho es més la qüestió social. No ens podem permetre que els governs tant de Catalunya com d'Espanya, estiguin realitzant les retallades mes bestials de la democràcia, tocant els fonaments de l’“Estat del benestar”, mentre ens gastem milions en commemoracions dels fets de 1714, o en preparar unes olimpíades. Aquesta es la meva lluita, la lluita contra qui oprimeix i castiga la classe treballadora, ja sigui de Sant Pere de Ribes o de Alcorcón, contra qui vol privatitzar la sanitat i l’educació pública que tant d’esforç va costar aconseguir als nostres pares, contra qui aplica mesures d’austeritat  i desprès dóna diners públics per rescatar bancs.

Si bé es veritat, que cada vegada que Catalunya truca a la porta del govern central, rep un no per resposta, i que el govern de Madrid posa pals a les rodes a tot el que es demana ( nou estatut, nou finançament, més descentralitzacions,…), i això es el que ha de canviar, necessitem una Espanya que ens comprengui, i això passa per la necessitat d’acabar amb el bipartidisme espanyol i de donar pas a altres opcions.

Es aquesta incomprensió, la que ha fet que el nivell de frustració de la ciutadania catalana vagi en augment, i que arribem a una situació que només es soluciona d’una manera, deixant parlar a la ciutadania mitjançant un referèndum.

No s’ha de tenir por a res, de fet, l’essència de la democràcia es aquesta, i son els ciutadans qui lliurement han de decidir el seu futur.