Solidaritats per a l'educació, la pau i la no violència

Actualment hi ha un debat sobre una Llei d'educació que, no només ataca la nostra llengua de forma clara intentant reduir-la a dialecte, sinó que també hi inclou uns continguts curriculars regressius en pràcticament la seva totalitat.

Per al futur de qualsevol poble, és molt important tenir uns projectes educatius que siguin inclusius, que fomentin el debat i el dubte i que respectin totes les filosofies de vida i les idees religioses de la població. Cal que aquesta educació fomenti el respecte, l’altruisme, la generositat, la solidaritat, la cooperació i la justícia social.

És per això que SOLIDARITATS, el mes solidari que organitzem les ongs locals de Vilafranca, incideix en aquests valors. Extrapolem de la situació local a la de tots els països i nacions del món, perquè, com deia Ghandi, “no hi ha camí per la pau, la pau és el camí”.

Les desigualtats al món són creixents, moltes produïdes per la crisi generada pels poderosos. En aquest context, l'educació ha de fomentar la nostra acció en una pedagogia per a donar respostes no violentes a les situacions de
conflicte, als reptes diaris de la vida i a la situació glocal.

No es pot parlar de pau sense justícia, no es pot parlar de justícia sense un millor repartiment dels esforços i les càrregues, que recauen damunt del poble, en forma de precarització, atur, pèrdua i retallada de drets i ajudes.

I tampoc no es pot parlar de pau, si algunes nacions ocupen per la força, prohibeixen o persegueixen a unes altres! Sense llibertats, sense llibertat, tampoc no hi pot haver pau. Sota les cadenes no es pot respirar, sota la llosa de la ignomínia no es pot parlar de normalitat, sota els genocidis viure no és viure!

En un món com el nostre, en ple segle XXI, hi ha cada cop més persones desplaçades per les guerres, la fam o el control dels recursos naturals. Cada vegada hi ha més desigualtats i opressió, cada vegada hi ha menys ajudes per als qui les necessiten i una proliferació de retallades, cada vegada hi ha més conflictes i menys diàleg, cada vegada hi ha més refugiats, cada vegada hi ha més postures autoritàries i els únics paradisos veritablement reals són els fiscals.

Per fer front a això, proposem i reclamem, a la societat i després als qui hem escollit per a administrar-nos, el retorn als valors de les nostres societats, diverses i plurals, i tenir en compte i aconseguir els fons mínimament imprescindibles pel següent :

1. Foment, als plans d'estudis, de les idees i experiències sobre valors, com els de la cooperació, la desobediència pacífica, la pau i la no violència. Cal combatre a les aules i als carrers i a les places. Cap idea, cap confessió, no han d’encoratjar l'exclusió o la violència, de la intensitat que sigui.

2. Foment de les idees col—laboratives i col—lectives, de debat i síntesis globals, per damunt de les sortides individualistes, per educar i treballar en la solució pacífica de conflictes mitjançant, per exemple, l’organització de tallers a les escoles oberts per a tothom.

3. Foment de les propostes escolars i públiques que siguin suport actiu a les societats més justes i a l'ajuda altruista des del punt de vista inclusiu. Per una nova referència ètica per a les persones d'avui, d'aquí i d'allà.

4. Foment de l’existència i/o creació d'escoles als països i territoris, a partir dels postulats citats anteriorment.

Tot el que fem per la justícia ho farem per la pau. Tot el que fem des de la no violència crearà mecanismes i accions positives, siguin mentals i personals o públiques. Estem en moments claus. No podem fer ja més passos enrera, no ens deixem arrabassar res més. Ho hem de fer per la pau, la justícia i la concòrdia per a totes i tots !

VILAFRANCA, PENEDÈS, PER L´EDUCACIÓ, PAU i NO VIOLÈNCIA!