Què hi feia Narcís Serra en l'homenatge a Pau Casals?

Ho vaig veure a les notícies de TV3 i no m’ho podia creure. El banquer que, en plena crisi de CatalunyaCaixa, s’havia embutxacat 260.380 euros pel seu càrrec representatiu de president. L’imputat per un delicte d’administració deslleial, que s’havia defensat davant del jutge, dient que la seva actuació havia estat “legal, lleial i diligent”. L’individu que, en la seva entrada al jutjat, havia estat escridassat com a “lladre, lladre” pels afectats per les preferents. Aquest personatge presumptament culpable, en lloc d’amagar-se sota la catifa i desaparèixer durant una molt llarga temporada per expiar la seva vergonya, gosava sortir a la llum pública, al Vendrell,  en l’homenatge a la tomba de Pau Casals, en el 40 aniversari de la mort del Mestre. Realment, és tenir molta barra. S’ha de tenir un estómac molt gros per poder pair tanta ignomínia i unes espatlles molt amples per a una càrrega tan feixuga. O potser, no n’hi per tant, perquè a aquesta mena d’individus tot els rellisca.

No sé si les autoritats que l’acompanyaren a la cerimònia li van fer la gara-gara, però –n’estic segur– que molts del membres de les entitats que hi assistiren van estranyar i els va molestar la seva presència. Per molt president que sigui de la Fundació Pau Casals, la seva anada al cementiri del Vendrell va ser del tot inoportuna i contraproduent. Un personatge de la seva mena no podia de cap de les maneres retre homenatge a la figura d’un català universal que, durant la seva vida havia estat defensor de la democràcia, de la justícia i dels drets de les persones, i que, en moments difícils, havia “malgastat” el seu patrimoni per socórrer els desvalguts a causa de les misèries i les desgràcies de la guerra civil.

La seva presència en aquell acte i el seu oferiment floral fou una befa i un escarni als valors defensats tan aferrissadament i amb tanta convicció pel Mestre Pau Casals. No puc deixar, doncs, de fer ben patent el meu enuig a un despropòsit tan evident.