La nova Era

Vosaltres, els lectors de l'Eix teniu la gran sort de disposar des de fa un any d'aquest mitjà de comunicació independent que omple les seves pagines 2.0 amb opinions ben diverses i on hi té cabuda tothom. Però, a més teniu la capacitat de poder-vos informar a partir d'altes mitjans de comunicació de la comarca com La Fura o el Diari del Baix Penedès, entre d’altres. A Lleida -i quan dic Lleida em refereixo a la demarcació-, no. Si sou mèdia addictes o simples turistes de la xarxa de notícies potser haureu trobat per internet o en paper algunes informacions que ens parlen de l'agonia que pateix el diari degà de Ponent, La Mañana. En efecte, un pèssima gestió en la seva administració, conflictes interns entre treballadors i direcció i una lamentable relació amb els potentats de les administracions locals i nacionals han deixat sol al diari. Com en moltes empreses, la publicitat ha desaparegut i els ingressos han caigut en picat, un camí que com bé intuïu ha desembocat en el fatídic concurs de creditors. La capçalera però, sempre ha estat un bé preuat perquè tothom la coneix o l’ha llegit en alguna ocasió.

El Diari La Mañana es va fundar amb la República però aviat passaria a mans del Movimiento. Des de llavors no ha deixat de sortir ni un sol dia -a excepció de tres anys durant els vuitanta en els que es va convertir en Nou Diari-. Per la seva redacció hem passat centenars, i qui sap si milers de redactors que ens hem format a les trinxeres del periodisme de carrer. Criticat per alguns per servir a partits de la dreta, el rotatiu ha destacat sempre per estar al servei del lector, del model associatiu, dels veïns, dels desemparats i de qualsevol que volia fer sentir la seva veu. Això s'ha acabat. El benvolgut jutge Enrech ha decidit atorgar la seva gestió al Grup Segre, el conglomerat competitiu de la La Mañana des de fa més de tres dècades. Enrech ha desestimat en la seva resolució l’oferta de la nova propietària de El Triangle, un altre periòdic llegendari al servei dels mes febles.

Per sort i per desgràcia he treballat als dos diaris de Ponent. M'arrisco ara al dir-vos que enlloc com a La Mañana. Allà vaig créixer professionalment, sota l’empara de professionals del periodisme com Josep Ramon Correal, director avui del Diari de Tarragona, o del cerverí Jordi Pérez Ansotegui. Però, n’havia molts més: en Xavi Manau, director del satèl·lit La Revista, el Carles Tahull i la seva cohort de redactors d’esports, el Pedro Calvo i les seves llargues dissertacions sobre l’economia neoliberal i la post comunista, la Felicidad Pérez, sempre rere la pista del succés, o l’Andrés ‘Rockdriguez’. I sobretot els redactors de base que dia a dia ho donàvem tot i més per posar al seu lloc a aquells que l'altre diari elevada als altars.
Com us deia, ara el pluralisme mor. No contents amb fer-se'n amb el gratuït Bon Dia (al que liquidaran a finals d’any), ara Grup Segre dictarà el destí de la premsa provincial de la meva terra ferma. I això m'emprenya. Segre, en mans del convergent i propietari de la macro discoteca Big-Ben de Mollerussa, Robert Serentill, té al seu favor l’establishment lleidatà, curiosament encapçalat pel socialista, independentista i catòlic, Àngel Ros. Així és. Aquest grup dirigirà les tres capçaleres que s’editen a les Terres de Ponent, disposarà de dues llicències de TV, manté en funcionament Segre Ràdio a través d’internet i qui sap si comprarà TV3...

Us semblarà tendenciós però, senyors de l’Eix: que ningú us compri, si us plau.