El Penedès polític va agafant forma

L’òrgan de la Generalitat de Catalunya encarregat de delimitar el territori del Penedès estava esperant les resolucions dels ajuntaments de la comarca de l’Anoia que volien formar part de l’APT de la Catalunya Central. I finalment així ha estat, per fi, després de molt de temps, el territori polític del Penedès ha estat oficialment delimitat, ja podem dir, que tenim el que volíem, un espai geogràfic definit territorialment amb el nom de Penedès, clar i català.

Sempre s’havia parlat del Penedès com un territori cultural, històric, però mai, i això ja ho va voler en Pau Vila, com un territori polític, entenen per polític, la capacitat de poder prendre decisions polítiques que afectin a aquest territori, des d’un punt de vista intrínsec, endogen, sense estar supeditat a cap autoritat política exògena, aliena a l’originalitat del Penedès, com fins ara succeeix.

Al Penedès sempre s’ha tingut la sensació que les grans decisions, aquelles que afecten al territori a mig i llarg termini, no s’havien mai decidit des del i pel Penedès. Sempre s’havia tingut, i encara es té, la sensació que el Penedès era la extremadura, la terra de ningú, una terra sense voluntat ni identitat política, que estava sempre a mercè del que es decidia, principalment a Barcelona, i secundàriament a Tarragona.

Per fortuna sembla que la història és generosa amb aquesta terra. El Penedès ha sofert per un cantó la intransigència de la visió estatal, de fet i de facto, és l’única regió històrica catalana que ha estat dividida entre províncies diferents. I fins al 2013, desprès de 180 anys de la divisió provincial, el Penedès recupera la unitat, la centralitat que mai hauria d’haver perdut.

El catalanisme polític postfranquista va estar, i ha estat a punt d’enfonsar les expectatives dels penedesencs de retrobar-se amb la història i el seu territori. La intenció d’adoptar la delimitació de les províncies com a ens propis de la Generalitat ha posat i posa en perill el model territorial del catalanisme polític.

Si realment volem un estat propi i un país ben estructurat, no podem trair la tradició territorial del catalanisme polític, una de les més riques d’Europa. Cal tenir ben clar que les províncies no podran ser mai, l’element bàsic del territori de Catalunya, doncs si fos així, Catalunya seria menys catalana, i perdríem la essència del que varem ser, del que som i del que volem ser.

El recorregut i el futur del Penedès com a territori polític, va lligat, mes que mai, al camí de Catalunya com a Estat propi, d’això en som conscients, avui hem fet el primer pas.

El Penedès polític va prenen forma.