Carta Oberta de Blas Segarra

Vaig arribar a aquest club amb la il·lusió de descobrir què significava jugar en el millor equip de la comarca. Ara, per circumstàncies alienes al futbol i a l’entitat, un nou repte personal em porta a l’altra banda del món, però no me’n vaig de buit, ja que m’emporto aquella il·lusió reforçada per d’altres valors i, a més, convertida en sentiment.

Després d’aquesta primera etapa com a jugador del Vilanova només tinc paraules d’agraïment per tots aquells que han estat treballant amb mi, i jo amb ells, per intentar fer, cada dia més, una mica millor aquest club. No se si ho hem aconseguit, però per falta d’esforç, treball i implicació no haurem errat ni ho farem mai.

President, directius, cos tècnic, companys, socis i aficionats d’aquest club… de tot cor moltes gràcies pel que m’heu permès compartir amb vosaltres.

Marxo amb un fins la propera als llavis, ja que per mi això no és un adéu. Com en totes les famílies del món, a vegades les situacions t’obliguen a separar-te durant un temps, però això no afecta el que un sent ni esborra el desig de tornar tan bon punt les circumstàncies ho permetin.

Som un club de futbol, però alhora una família esportiva. No dubteu que des d’Austràlia estaré pendent de tot el que succeeixi a l’entitat, al mateix temps que enviaré tot el meu suport al club i, en especial, als meus companys. Un grup de gent meravellosa, a nivell personal, i amb un potencial sense sostre, a nivell esportiu.

Com diu la nova campanya d’abonats per la 2ª volta, i jo ho certifico perquè he estat dins amb ells, aquests nanos “a la segona la poden fer molt grossa”, no en tingueu cap dubte. Això sí, depèn que tots nosaltres sapiguem anar a la una i que no els deixem sols. Jo, ja he tret el meu abonament perquè, per obligacions del destí, deixo de ser jugador, però no deixo de ser del CF Vilanova.

Dit això, moltes gràcies a totes i a tots i fins la propera.