Una parella de tres

A Espanya, la darrera enquesta del CIS del 2008 assenyalava que prop del 20% dels espanyols havia tingut alguna relació sexual amb algú que no era la seva parella. No obstant, aquesta xifra és només una estimació - i probablement a la baixa -  perquè la gent no acostuma a ser sincera quan li pregunten per una qüestió tan delicada i castigada socialment. 

Els motius que poden empènyer a una persona a ser infidel són diversos, però, a grans trets, els podríem resumir en els següents:

• Travessar conflictes de parella on existeix un distanciament emocional.

• La presència de problemes sexuals dins la parella que fan que els períodes d’abstinència siguin massa llargs per un dels cònjuges.

• La monotonia o predictibilitat sexual.

• Flirtejar, és una afició que tenen algunes persones, i jugar a la seducció ens pot portar a alguna cosa més.

• Plantejar-se una ruptura de parella, no sense abans buscar un substitut/a (algunes persones són incapaces d’estar un període de la seva vida sense parella i quan acaben una relació de seguida comencen una altra).

• La inseguretat personal o la no acceptació de l’edat madura, que  fa que algunes persones busquin una relació fora del matrimoni amb algú més jove, per tal de demostrar-se que encara són atractius, busquen sentir-se joves, augmentar l’autoestima, etc.

• No acceptar la monogàmia malgrat viure en una relació estable.

• Persones que arrosseguen traumes de la infantesa, o que han conviscut amb un model de parella disfuncional.

Totes les investigacions realitzades sobre la infidelitat apunten que som infidels per naturalesa. Antropològicament parlant, l’home està genèticament  predisposat per anar deixant la seva llavor en totes aquelles dones que se li presenten per davant i les dones, per la seva banda, han de seleccionar el millor candidat de la nostra espècie per tal de tenir una descendència sana i forta. Avui en dia, però, l’ésser humà ha evolucionat i, sota la influència de condicionants com les normes socials, la moral o la religió, les relacions humanes són molt més complexes de les que tenien els nostres avantpassats. El que apunten les darreres investigacions és que els éssers humans som monògams emocionals, és a dir, només podem estar enamorats de manera apassionada d’una única persona en un moment concret de la nostra vida, però som infidels sexuals. En general, aspirem a tenir una parella estable i formar una família, però això de vegades xoca amb les necessitats sexuals.

Tot i que la infidelitat és la primera causa de divorci (Hall y Fincham, 2006), aquelles parelles que visquin aquesta situació i vulguin tirar endavant han de saber que la reconciliació és possible, però que el procés passa, entre d’altres coses, per demanar perdó i voler perdonar. La confiança ha quedat malmesa i haurà de passar molt de temps fins que aquesta es torni a recuperar. En aquesta tasca és molt important l’actitud de la persona infidel, voler respondre amb sinceritat les preguntes que li planteja el/la cònjuge sobre l’aventura, no amagar res, etc.

La infidelitat es concep com una manca de respecte i d’amor, una humiliació dins l’entorn social i familiar per al que ha estat enganyat. Per tant, és normal haver de manegar tot tipus d’emocions negatives: vergonya, tristesa, ràbia, ressentiment, venjança, etc. Si has decidit continuar amb la teva parella malgrat la infidelitat, és important mantenir a ratlla els teus impulsos per voler controlar-la, saber què està fent a cada moment, vigilar els seus moviments amb el mòbil,... perquè tots aquests gestos només alimenten la desconfiança que ens ha generat aquesta situació i no ajuden a superar-ho. El pas del temps i una comunicació oberta facilitaran la vostra recuperació.

Rocío Rico (rocio@consultapsicologa.com)
Psicòloga especialista en sexologia i teràpia de parella
Cita prèvia 627.880.838
@psicologa_RRico