Psicopaties de Hollywood: “Maps to the stars” de David Cronenberg

La pel·lícula comença amb l’aire distès d’una comèdia amb bromes còmplices sobre noms coneguts del cinema i la televisió, cites i picades d’ullet sobre celebritats. Però el seu humor sarcàstic i corrosiu incorpora un costat inquietant amb un astre infantil convertit en estrella intractable e intocable. També una famosa actriu en decadència, Havana Segrand (Julianne Moore), que lluita per un paper on podrà interpretar a la seva pròpia mare, arriba a cotes inimaginables d’histrionisme i patetisme més absolut, sotmetent-se a teràpies absurdes i estúpides a càrrec del seu coach personal, Dr. Stafford Weiss (John Cusack)

Però sota aquesta carcassa que ens arrenca les rialles batega alguna cosa malaltissa, tortuosa. El film deixa la comèdia satírica, sense abandonar del tot un dissolvent humor negre, per enfosquir-se progressivament en un relat esquizoide, retorçat, al·lucinat. Això s’intueix en l’arribada a l’inici del film d’una jove amb el rostre mig desfigurat amb cicatrius de cremades, Agatha Weiss (Mia Wasikowska), que vol introduir-se en el món de les celebritats cinematogràfiques. La seva intromissió servirà per trastocar i destruir l’ordre establert en una família que ha construït el seu imperi lucratiu sobre els rendiments de la fama i la popularitat.

Es revelen secrets inconfessables, aparicions i visons fantasmagòriques, trastorns i traumes del passat. De cop ens endinsem en territori de Lynch fins al punt que el relat sembla endinsar-se en la pèrdua de sentit quan ens hem situat en una pendent que ens mostra una follia col·lectiva provocada pels deliris de la fàbrica dels somnis de Los Angeles.