Ens calen estructures de Territori

El passat disset de juny, el Govern català aprovava la redacció del Pla Territorial Parcial del Penedès, dintre del procés de desplegament de la Llei de Vegueries. Aquesta fixava la creació de l’Àmbit de planificació territorial del Penedès i encomanava al Govern, que comencés els treballs en el termini de tres mesos que s’han convertit en boi tres anys. Ara sabem que el Govern ha congelat el desplegament de les Vegueries, l’únic estudi sobre una nova llei electoral que s’ha fet per part de la Conselleria de Governació al 2007, encara es proposaven set vegueries, aquest abril, els PSC feia una nova aportació proposant vuit demarcacions electorals, on l’Àmbit del Penedès, érem un districte electoral de la Catalunya Central, fet que agrada als de la PVP. Poca cosa més s’albira de cara al futur, tenint en compte l’actual situació política, on tot penja del que pugui esdevenir el proper nou de novembre.

I per si no en teníem prou la sentència del TC 31/2008 sobre l’Estatut del 2006, deixa un panorama fosc, on les Vegueries han restat debilitades per la mateixa, abocant a una acumulació d’administracions territorials, us recomano una lectura del llibre d’en Joan Ridao “Curs de Dret Públic de Catalunya” 2ª ed. (cap.5).

Amb aquest panorama que podem fer?, com donem sortida a la voluntat expressada per Ajuntaments, Consells Comarcals, entitats socials, econòmiques, culturals i alguns milers de ciutadans penedesencs, de constituir una Vegueria.

Al meu parer i així ho he manifestat en algun escrit anterior, consciència de Vegueria, poca a nivell general de la població, fora d’unes minories il·lustrades, ens cal encara molta pedagogia per fer i voluntat política, no voluntarisme per assolir l’objectiu.

Ara el CC del Garraf està redactant un Pla socioeconòmic i la Fundació Pro Penedès, la redacció del III Pla Estratègic del Penedès, aquest cop dirigit a tot l’Àmbit i que avança positivament i l’ADEG, organitza jornades per parlar de reindustrialització, el Penedès es mou. Suposem la coordinacio d’aquestes iniciatives.

Ens cal però un pas més, de la mateixa manera que a nivell nacional necessitem “estructures d’estat”, a nivell del Penedès ens calen estructures de territori, clares per treballar per la planificació i programació d’accions conjuntes i la implantació de estratègies comunes al territori a fi de coordinar l’acció dels diferents estaments públics i privats que operen al mateix i fer d’interlocutor davant del Govern.

La idea no es meva exclusivament, en sembla que en Jordi Cuyàs va proposar-la fa temps, caldria donar-li forma a aquesta estructura política de territori, en la forma d’un Consorci, on els quatre CC, els ajuntaments capitals de comarca i una representació del mon social, cultural i econòmic, fes un pas endavant, cal voluntat política i coherència amb els acords de suport a la Vegueria signats, (ampliar la Mancomunitat amb més municipis son figues d’un altre paner).

No s’ha de veure com un organisme més, sinó com la institució, que provisionalment representa al territori i consensua polítiques per cohesionar aquest, i el seu rol dins de Catalunya, recollint  les actuals sinergies i propostes per aplicar-les,com les del futur III PEP.

Del cost econòmic, composició, competències se’n pot parlar i no ho descriuré ara i aquí, s’han fet d’altres experiències similars no gaire lluny, poden ser una referència.

El que és cert, es que si volem jugar el paper de ròtula entre les dues àrees metropolitanes que ens envolten i no ser la seva eixida, així com amb la Catalunya Central, no ens hem d’adormir, esperant la futura Vegueria.

Temes com el Logis Penedès, el tren orbital, que fer amb els polígons industrials sense ocupar, la xarxa viaria, el dèficit sanitari, el corredor mediterrani, el transport públic, la formació d’aturats per la seva reinserció laboral, etc, necessiten d’un consens polític i social al territori, per tenir un posicionament clar davant del Govern.

Es un bon moment per fer-ne una reflexió, d’aquí a vuit mesos, tindrem eleccions municipals, s’han d’elaborar propostes electorals no exclusivament locals, s’han de donar respostes als problemes del territori penedesenc, mes enllà dels localismes.

Aprofitant la redacció del III Pla Estratègic, es pot obrir el debat, el proper maig no queda tant lluny, potser  aleshores  ja tenim  estructures, però  d’Estat.

Casimir Boy i Núñez