UM9 diu avui 25 de novembre: El masclisme mata, les dones diem prou!

Un any més, les dones i els homes d’Unitat Municipal 9 (UM9) continuem sortint als carrers el 25 de novembre. I ho fem perquè les violències masclistes continuen presents en el nostre dia a dia. I enguany, aquest 25 de novembre, dia internacional contra les violències vers les dones i nenes, ho tornarem a fer.

Núria, Maria, Anna...

Tres noms que potser no diuen res, però que ho diuen tot. Arreu de l’estat espanyol, 51 dones han estat assassinades per les seves parelles o ex-parelles; un total de 500 dones assassinades en 8 anys. Al món, cada 15 segons una dona rep una pallissa. Cada 4 minuts una dona és violada. Cada any, 2 milions i mig de dones i nenes són traficades dins del mercat de la prostitució. No sols són xifres, és la realitat a la que les dones ens enfrontem cada dia.

Rosa, Isabel, Maria Dolores, Yolanda...

Les violències masclistes són un problema estructural d’origen sociocultural; el trobem a l’escola, al treball, al carrer, als mitjans de comunicació, dins de les nostres llars i també dins dels nostres moviments polítics i socials. Per tant, és necessari un canvi de mentalitat i de conducta per eradicar-ho, i no només avui sinó cada dia de l’any. La violència física suposa la màxima expressió de la violència masclista vers les dones, però no és més que la punta de iceberg d’una piràmide de diferents formes d’opressió. A sota, tota una sèrie de diferents mecanismes de les violències masclistes, que prenen un caràcter més subtil i invisible que ens coaccionen dia a dia a la feina, al carrer, a casa... mecanismes que estat totalment normalitzats i, per tant, socialment tolerats: mirades, insults, menyspreu, control, espiar, fer callar, expressions com: “estàs boja, histèrica, exagerada”, desautoritzar, desvalorar, la culpabilització, ...

Les violències vers les dones, en el seu sentit més ampli, són una estratègia clau del sistema capitalista per mantenir el control sobre les dones. L’extrema feminització de la pobresa n’és un clar exemple: retallades en mesures i ajudes socials, en recursos d’ajudes a la diversitat funcional, en sanitat i educació... Tot recau en sobrecarregar a les dones les tasques reproductives i de cures, i es fa a través de l’estat, que per tal de preservar la seva estructura capitalista i els seus privilegis masclistes i classistes. Ens torna a ficar a casa per a que ens encarreguem d’elles.

Esperanza, Gisela, Gregoria...

10 noms d’una llista que arriba a 20. 20 dones han estat assassinades en el que portem d’any als Països Catalans. I no acaba aquí. Lamentablement, el 70% de les denúncies per violència de gènere queden sense cap ordre de protecció als Països Catalans. I més lamentablement, són centenars les dones que dia a dia pateixen aquestes violències sense oportunitat de denunciar-ho enlloc. Les lleis promulgades des de l’estat espanyol, inspirades en la ideologia de partits feixistes o de l’església catòlica, afecten directament a les nostres vides  i perpetuen el masclisme, essent la màxima expressió de la violència masclista tolerada per les estructures institucionals. No volem funerals d’estat per recordar la lacra social que suposa el masclisme, el que volem és una societat on aquestes pràctiques no tinguin cap mena de cabuda.

Les persones de les classes populars catalanes han de tenir present que no podem perpetuar ni posar en pràctica la violència masclista, en cap de les seves vessants, ni en espais públics ni en els nostres espais de participació política. Només amb la lluita feminista i adoptant postulats feministes i pràctiques conseqüents amb elles, podrem eradicar la violència masclista. I els moviments socials i polítics tenim una gran responsabilitat en això. No podem girar l’esquena a les violències que ocorren en els nostres espais, les hem de combatre dins i fora. Les dones i els homes d’UM9 assumim el compromís de ser conseqüents amb aquests postulats que fem nostres.

Les dones diem prou violència masclista, prou víctimes del patriarcat! Tornarem a prendre els carrers, avui i cada vegada que sigui necessari, i cridarem ben fort que no tolerarem més atacs a les nostres vides en cap de les expressions de l’opressió patriarcal. Perquè som plenament conscients que el masclisme mata i, per tant, les dones diem prou!