Resiliència i espiritualitat

Fa algun temps, vaig llegir la història de Mandela, un veritable exemple de perseverança i resiliència, no només per passar vint-i-set anys consecutius de la seva vida a la presó, sinó també per les pèrdues familiars que va haver d'afrontar. Certa vegada, va comentar que la lectura a la presó del diari The Christian Science Monitor li permetia connectar amb el que passava al món. Si bé va estar sotmès a diferents pressions sempre reflectia serenitat i saviesa a l'hora de prendre decisions.

Moltes persones davant situacions adverses contra la seva salut i creixement, aconsegueixen tirar endavant i arriben a desenvolupar-se harmoniosament. El terme resiliència es refereix a la capacitat de l'individu per afrontar i superar les adversitats de la vida. Un dels pioners en l'estudi de la resiliència, Boris Cyrulnik, neuròleg, psiquiatre, psicoanalista i etòleg francès, la defineix com "l'art de navegar en els torrents, la capacitat de ser feliç fins i tot quan tens ferides en l'ànima"

Potser tots hem tingut ferides en l'ànima, però, què és el que fa que una persona sigui resilient i que pugui superar tals ferides?

Un canvi radical d'actitud en la perspectiva de veure la vida. L'actitud positiva i el bon humor permeten no només mantenir l'esperança en els moments més difícils, sinó que també faciliten una sortida positiva.

Estudiosos del tema de la resiliència diuen que els seus factors claus són l'optimisme, l'esperança i el bon humor.

Hi ha certs pilars de base en els quals es recolzen les persones resilients: autoestima, confiança, creativitat, fe en alguna cosa superior, iniciativa i saviesa. Aquestes qualitats relacionen la resiliència amb l'espiritualitat.

Ambdós termes estan significativament associats amb la salut física i mental. La resiliència permet l'adaptació reeixida davant circumstàncies adverses, mentre que l'espiritualitat contribueix al desenvolupament personal i motiva la recerca d'un propòsit de vida.

Però, què passa amb les persones menys resilients davant els reptes? De quina manera poden enfortir-se?

Metafòricament, procurar mirar el bosc i no l'arbre implica no magnificar els aparents problemes. Sempre hi ha una solució disponible. Per exemple, quan el núvol passa, es veu el sol. Però per a això cal fer callar tot allò que obstaculitza trobar la sortida, sobretot la manera limitada de pensar.

Segons la psiquiatra i neurocientífica Rafaela Santos, presidenta de l'Institut Espanyol de la Resiliència i de la Fundació Humanae, un terç de la població té una capacitat innata per enfrontar el que li passa amb optimisme i apartar tota por o estrès de la seva vida.

La clau de la resiliència resideix en els afectes, en la solidaritat i en la confiança que possibilita l'elevació espiritual. Això permet sentir la influència de l'Amor en el cor de cadascú. Trobar-se amb un mateix porta fortalesa espiritual i renovació, possibilitant així expressar alegria, entusiasme, optimisme. Tot aquest tipus d'emocions repercuteixen satisfactòriament en l'estat d'ànim i per tant incrementen l'estat de salut en general.

La pròpia concepció de salut ha anat evolucionant en les últimes dècades cap a un enfocament molt més integral, considerant els pensaments i sentiments del pacient. Establir una relació d'afecte ajuda a que el pacient se senti millor i més esperançat.

La connexió amb el que és sublim enforteix l'interior. La consciència que la Ment divina concedeix al que es connecta amb ella, proveeix la veritable força espiritual i el capacita a un a sortir enfortit.

La resiliència està sempre al teu abast si la busques en l'Amor. Aquesta font veritable de valor està disponible per a tots.