El gobierno que (quería) susurrar a los ciudadanos

Reconec que m’he permès el luxe de fer un joc de paraules per titular el següent article d’opinió. Segurament, molts de vostès han vist la pel·lícula dirigida i protagonitzada per Robert Redford titulada “El hombre que susurraba a los caballos” basada en la novel·la de Nicholas Evans. No és la meva intenció fer una sinópsis de la película però en ella, Redford és un ensinistrador de cavalls que mitjançant la tècnica de xiuxiuejar és capaç de curar un trauma al cavall Pilgrim i d’aquesta manera millorar les relacions entre la seva amazona i la seva mare.

Feta aquesta petita introducció entraré en matèria per explicar el motiu del títol. Fa ja més d’un any que l’actual govern municipal va accedir a l’alcaldia de Sant Pere de Ribes. Durant molts anys, mentre estaven a l’oposició, tant CIU-VIA com UM9 van afirmar que l’ajuntament de Sant Pere de Ribes era poc més que una ruïna, fruit única i exclusivament de la nefasta gestió econòmica dels anteriors equips de govern socialista. Però la sorpresa va ser que poc després d’arribar a l’alcaldia, la aleshores alcaldessa Anna Gabaldà va afirmar en una entrevista a Eixdiari que el problema de l’ajuntament no era econòmic, com així havien reiterat una vegada darrera una altra, si no de conflictes amb els ciutadans/es. I així es van presentar, com si d’un ensinistrador de ciutadans es tractés, el qual amb les seves paraules i xiuxiueig, farien que tots els problemes dels veïns i veïnes de Sant Pere de Ribes amb el seu ajuntament quedarien resoltes i se superarien tots els traumes ocasionats pels socialistes.

Que l’ajuntament no tenia problemes de tresoreria ha quedat demostrat en diverses ocasions, potser la més impactant de totes quan el govern d’UM9-CIU va posar 2.5 milions d’euros a termini fix mitjançant decret d’alcaldia per “donar oportunitats de negoci als bancs”. Ja sabem que els bancs són aquells petits negocis familiars que tan malament ho estan passant amb això de la crisi i que necessiten l’ajuda de l’ajuntament per poder sortir endavant.

En canvi, la resolució de conflictes o no crear-ne de nous, ja és un tema que requereix una anàlisis més acurada, i que intentarem fer a continuació.

Durant l’entrevista esmentada, l’alcaldessa feia referència a projectes econòmics que havien quedat a sobre de la taula deixant entreveure que eren fum. Sorprenentment, poc després va sortir publicada a Eixdiari la notícia del projecte de la Casa del Mar, fent evident que el projecte era una realitat. Malauradament, el que sí va passar és que aquest projecte no va poder tirar endavant per motius burocràtics segons els promotors del projecte (eufemisme empresarial que vol dir en realitat desídia del govern), davant de la sorpresa de l’alcaldessa tal i com va informar el Diari de Vilanova.

Com molts de nosaltres sabem, els principals conflictes, generats i alimentats artificialment per UM9, entre la ciutadania i l’anterior govern socialista eren les antenes de telefonia mòbil, el pla de vianalització de la plaça de la vila i Rocamar.

Fins l’entrada al govern d’UM9 i CIU-ViA, el problema de les antenes de telefonia mòbil no tenia cap altra solució que fer-les fora del casc urbà. Doncs, fa ja més d’un any que hi són al govern, queda poc més de 6 mesos per les properes eleccions municipals, i la única notícia al respecte va ser la publicada al Diari de Vilanova sota el titular de El govern de Sant Pere de Ribes busca “l’acord cordial” amb les operadores de telefonia mòbil  i on diu que “el govern municipal opta per la prudència en el propòsit d’allunyar les antenes de telefonia mòbil dels nuclis habitats, un dels compromisos del seu acord de govern”.

El Pla de Vianalització de la Plaça de la Vila va comportar les queixes dels veïns i veïnes del barri de la Costeta, els quals entenien que aquest canvi havia provocat un augment de circulació pels seus carrers. Aquestes protestes van ser secundades des de l’oposició pels partits que actualment formen el govern municipal, principalment amb l’excusa que no s’estava escoltant el poble. Així que un cop al govern, van canviar novament la vianalització de la Plaça de la Vila. Però que governar no és fàcil va quedar de manifest pocs dies després, amb cartells penjats a la mateixa Plaça de la Vila i carrers propers, on es criticava el canvi. Notícies publicades al Diari de Vilanova així ho demostren o aquesta . Sorprenen les declaracions d’una botiguera de la zona, en contra dels canvis fets, que diu “han optat per no seguir amb les recollides de signatures, tot i que la gent ens ho demanava però hem decidit deixar-ho, perquè no volem problemes”.

En el que respecta als conflictes existents amb els veïns/es de Rocamar, un cop més amb el suport de UM9 i CIU-ViA, els fets reflecteixen que la solució no ha arribat. Ja al mes de gener, el trencament entre govern i Rocamar va ser evident tal i com es demostra en la noticia següent. Però la cosa no ha quedat aquí, i en el passat ple municipal del mes d’octubre, una important representació de la urbanització va estar-hi present i va mostrar pancartes on es podia llegir “Garriga, de què vas?”.

Tenint en compte aquests tres “conflictes heretats” i la solució que se n’ha fet, no crec que els partits que ara governen a Sant Pere de Ribes puguin donar moltes lliçons al respecte. Val a dir que molts d’aquests conflictes van ser alimentats pels partits que ara són govern, potser inconscients que podrien rebre també les seves conseqüències.

Però el pitjor de tot, és que la cosa no queda aquí. I és que en poc més d’un any, les protestes i els “affaires” s’han convertit en habituals en el municipi i en el ple municipal.

- A Les Roquetes, el conflicte amb la Hermandad del Santo Cristo encara continua vist la darrera notícia del 31 d’Octubre.

- A Ribes, per la Festa Major, van fer un programa alternatiu en protesta perquè l’ajuntament havia concedit l’elaboració d’aquest programa a una empresa de León.

- Actualment hi ha una protesta veïnal a les Roquetes per l’obertura de clubs de fumadors de marihuana.

- Al darrer ple municipal la “Plataforma de Afectados por la Hipoteca” va criticar el govern municipal pel que consideren inacció i “demanant a l’Ajuntament que compleixi la moció que va aprovar en el seu dia, multant els bancs que tinguin pisos buits. Ja que segons aquest col·lectiu, la proposta ha quedat en un brindis al sol”. Això no va quedar només aquí sinó que va continuar a les xarxes socials en una picabaralla entre la PAH, Podemos Ribes-Les Roquetes i UM9.

Tot això sense tenir en compte el que alguns volen que es digui “Cas Maribel Lucas” però que en realitat sembla més un cas "Giralt/Garriga/Gabaldà/Llàcer" a la vista de la darrera nota de premsa publicada a eixdiari per l’antiga regidora de RRHH. Tot apunta que anirà per via judicial i amb moltes persones afectades. La complexitat del cas és tal que fins i tot el sindicat UGT a l’ajuntament s’ha desmarcat amb un comunicat força dur on es fan acusacions importants.

Discrepo del “savoir faire” d’UM9 i CIU-ViA. Les protestes i reivindicacions veïnals s’han de recolzar quan segueixen el nostre posicionament ideològic, quan creiem fermament que hi ha un menyspreu de l’ajuntament cap els seus veïns/es, però mai com a eina electoralista. Perquè en aquests casos, no hi ha cap Robert Redford que xiuxiuegi.

Roma Cabañas
Secretari de Comunicació PSC Ribes – Les Roquetes