El camí cap a la llibertat

És evident que Catalunya viu uns moments històrics que molta gent mai s’hagués pogut imaginar. Després d’intentar encaixar dins d'un Estat espanyol que ni ens entén ni ens vol entendre, amb unes institucions hostils al nostre país, hem decidit canalitzar el consens polític que reconeix Catalunya com a Nació i exercir el nostre dret a decidir.

Tanmateix, fent al·lusió al símil futbolístic, hem jugat i hem guanyat la semifinal del 9N, ara falta jugar la final de la Champions. La que ens donarà el títol de la llibertat si som capaços d'aplicar una estratègia conjunta entre tots els jugadors de la selecció catalana.

A Catalunya vivim persones que estem sempre disposades a dialogar i a trobar solucions constructives, però actualment ens trobem en un carreró sense sortida amb l'Estat, en el qual la millor solució és autogovernar-nos. Una gran majoria de forces polítiques, deixant de banda els seus ideals de partit, han cregut que és clau tirar endavant aquest procès pel bé de tots.

El procés de llibertat que estem iniciant, ens omple d’il·lusió i d’esperança, però no es tracta només de posar-nos d’acord una majoria de partits i quan arribi el moment declarar la independència. Una part clau és ser reconeguts a escala internacional pels altres estats. Per tant, tot el que fem ha de donar un senyal clar a la comunitat internacional, sense possibilitat de dubte. Ha arribat el moment de posar Catalunya per sobre dels interessos dels partits. És un moment en el qual tots hem d’estar units per donar un senyal molt clar a tot el món de què no es tracta d’un procès amb interessos partidistes, sinó que es tracta d’un clam del poble català per aconseguir la seva llibertat i governar-se a si mateix.

Actualment, el que passarà a Catalunya l'any 2015 no és cosa petita, estem immersos en un procés revolucionari, pacífic això si. Analitzant la situació, a Catalunya coexisteixen dos tipus de revolucions, la clàssica i la catalana.

La revolució clàssica ja la coneixem, i s'està gestant en l'àmbit de l'Estat espanyol, són les forces de dretes i d'esquerres en contraposició. I la revolució catalana és singular, ja que partits i forces de sensibilitats ben diferents, de dretes, de centres i d'esquerres, són capaços de posar-se d'acord per un objectiu, guanyar la llibertat del nostre país.

Algunes forces polítiques tenen la temptació de jugar a la revolució clàssica. Seria bo que reflexionin el risc de jugar a les dues a l'hora quan ara, la revolució catalana, per no posar en risc el procès, necessita clarament totes les forces i tots els esforços possibles per assolir la victòria.

Robert Monzonis, president de la JNC de la comarca del Garraf