Per què Miquel Forns no explica què passa amb la gestió de l'Hospital?

Avui tornaré a parlar de la Fundació de l’Hospital Sant Joan Baptista de Sitges. Primer de tot vull agrair al senyor Fernando Herraiz, administrador de la Fundació, les seves declaracions a Ràdio Maricel, arran d’un article meu on exposava certs dubtes sobre el funcionament i la gestió de la Institució. D’altra banda, però, lamento que qui hauria d’haver donat la cara en aquest cas –el senyor Miquel Forns, com a President del Patronat i, per tant, màxim responsable de la Institució- no hagi donat la més mínima explicació.

M’alegra veure que gràcies a un article meu i en pocs dies s’hagin fet gestions -com l’esborrany d’actualització dels Estatuts o el protocol de la venda de patrimoni- que el senyor Forns no ha aconseguit en més de dos anys al capdavant de la Fundació. Significatiu, si més no…

També em sorprèn que qui ara guarda silenci no dubtés fa uns anys a insinuar que, amb l’anterior Junta de Patronat, els residents estaven mal atesos a l’Hospital. Declaracions que resultaren irresponsables i alarmistes. No obstant això, el mateix senyor Herraiz ressaltava a l’entrevista que a l’Hospital no hi havia cap problema de tipus assistencial quan va ser nomenada l’actual Junta. Per tant, com és possible que l’alcalde Forns insinués el contrari, sembrant dubtes sobre l’atenció donada a les persones grans i malmetent la imatge pública de la Fundació?

Dit això, m’agradaria centrar-me en el mateix punt que Fernando Herraiz destacava a l’entrevista: la transparència. L’administrador afirmava que no podia dir si l’anterior Junta ho havia fet bé o malament, però que en tot cas pensava que no hi havia hagut la suficient transparència. I ara? És suficientment transparent la gestió de l’Hospital? Sembla que no, en tant que el senyor Forns, com a màxim responsable, guarda silenci, i perquè les explicacions s’estan donant una vegada preses les decisions. Transparència i rendició de comptes no són la mateixa cosa.

Però, ja que parlem de transparència, entenc que no hi ha cap inconvenient en sol·licitar una còpia de l’acta de la reunió on es va acordar la contractació del Director General, així com saber els mitjans o els procediments pels quals es va difondre les característiques de la feina i els requisits per accedir-hi al càrrec. A més, com que s’ha explicat que es tracta d’una contractació temporal, demano una còpia d’aquest contracte per conèixer el tipus de relació laboral amb la Fundació i la data de finalització prevista.

Ja que parlem de transparència, voldria tenir accés a la documentació de la Fundació on se sol·licita formalment incloure una partida de 80.000€ per a l’Hospital en els pressupostos municipals.

Seguint amb la transparència i com que no s’ha donat cap explicació sobre la venda de patrimoni anunciada a L’Eco i que jo exigia en el meu anterior article, voldria saber si aquest procediment també està en fase d’anàlisi -com sembla estar tota la resta- o quines decisions es pensen prendre al respecte. O potser pensa l’alcalde Forns donar explicacions quan ja estigui el patrimoni venut? Serà llavors quan tindrem dret a preguntar i ser informats? A posteriori?

També demano transparència en la gestió de la Malvasia i de la pròpia Fundació. Quins canvis s’estan analitzant? Cap a on anem? En una Institució que ofereix un servei públic com l’Hospital, i més atenent als vincles que la centenària Fundació té amb la Vila, no es poden prendre decisions amagant informació, i menys encara sota l’argument que donar tota la informació generaria nerviosisme entre els treballadors. La informació genera confiança, el silenci genera por. I no al contrari.

Faig totes aquestes demandes perquè crec que la Fundació de l’Hospital Sant Joan Baptista té un paper clau a la nostra Vila i perquè, al cap i la fi, la gestió que d’ella se’n faci, condiciona el benestar dels seus residents. Els nostres residents. No es tracta d’interessos electoralistes, sinó de pensar en les persones. Aquesta informació hauria de proporcionar-se sense necessitat de què ningú com jo la demanés.

Per tant, em reitero en les meves demandes –ja que cap ha estat desmentida amb arguments, sinó justificada- i espero que el màxim responsable de la Fundació, el senyor Miquel Forns, doni la cara aquesta vegada, acceptant la responsabilitat que comporta el seu càrrec. També espero que els nous Estatuts serveixin per facilitar la tasca de la Junta de Patronat i que s’adaptin per incloure el Consell Consultiu, tal i com explicava l’administrador Herraiz a l’entrevista.

Crec en la Fundació i no poso en dubte la seva tasca, simplement lamento que el seu màxim responsable no estigui a l’alçada. Per això torno a posar el debat sobre la taula, per intentar produir els canvis que el senyor Forns, tal i com està demostrant, no considera prioritaris.