Segregació i electoralisme

Sorprèn veure expressions com: no estaria en contra d’una segregació, sense més, en paraules expressades per l’actual alcalde de Sant Pere de Ribes. Dic que sorprèn, perquè aquests comentaris apareixen precisament ara, a pocs mesos de les eleccions municipals.

És un clàssic treure el tema per aquestes dates cada 4 anys, sobretot per aquells partits que estan fortament vinculats a un dels territoris i a l’altre menys, aquells que creuen que la seva supremacia política passa per sobre de les necessitats reals del municipi, no en va, només ho treuen en moments electorals, després se n’obliden.
Aquest clàssic, però, ha canviat d’actors, ara resulta que CIU-VIA, també l’utilitza, Potser creuen que viurien més tranquils només amb la responsabilitat d’un sol nucli, on òbviament ells hi tenen més vots, el PSC ha utilitzat aquest argument durant molt temps, fins i tot va arribar a materialitzar-se amb un projecte d’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD), que finalment va ser tombat al ple municipal durant la legislatura 2007-2011, l’EMD no és una segregació, però si una divisió específica del municipi, que en el cas de nuclis de la mateixa densitat de població, pot suposar un greuge per aquella part que queda fora de la mateixa EMD, per això aquest tipus de divisió territorial només té efectivitat quan un dels nuclis és molt reduït  i llunyà, i requereix una autonomia a efectes pràctics

Sembla que el tema territorial quan arriben eleccions és un objectiu de disputa, qui és més ribetà, o qui és més roquetenc. Des d’alguns partits es crea sobretot per tendències polítiques, i això és el més trist, que la segregació la plantegin només en moments electorals, un plantejament com aquest ha de ser fruit d’una demanda social i d’un estudi acurat de les responsabilitats i divisió territorial concrets. Dividir un municipi en dos, suposa una divisió de zones, que molts consideren pròpies i compartides, parlem de Mas Solers (l’antic casino), la Rambla del Garraf, Rocamar, la Torre del Veguer, can Xoriguera i un llarg etc., la divisió territorial no només es basa en els nuclis urbans estrictes de Ribes i Les Roquetes. Què suposaria per a cada part segregada el pes de l’IBI, i de les zones comercials que quedarien dividides, i òbviament no al 50%?, doncs una distribució desigual del pressupost municipal.

Per altra banda dividir un municipi de 30.000 habitants en 2 de 15.000 en primer lloc suposa passar de 21 regidors a 34; 17 per municipi, 2 equips de govern un per cada nucli, a l’hora que 2 secretaris i 2 interventors, el que suposa un increment considerable de la despesa. Parlar alegrement de segregació sense cap anàlisi, només per salvaguardar els criteris partidistes és clarament irresponsable i un engany, ja que Sant Pere de Ribes no reuneix les condicions que la normativa estableix per poder materialitzar una segregació.

Una altra cosa, seria que fet un estudi i amb una demanda social important es plantegés una consulta, sempre deixant clars el tema territorial, econòmic i  jurídic, i no essent utilitzat com una eina electoral.

Carme Farràs Amigó
Presidenta ERC Sant Pere de Ribes