De la Vilafranca grisa a la Vilafranca fosca?

Pere Regull és una marca que encara funciona a Vilafranca, però que té data de caducitat i no massa llunyana. Vaig estar present durant el dia al Cristòfor Mestre i al vespre al recompte d’una mesa, i al recomptar van començar per les butlletes de dalt i a sota hi havia les de primera hora del matí. D’alguna manera es podia veure la tendència entre el vot més jove i el de més edat, que va venir a primera hora. Abismal. Una CIU pràcticament inexistent d’inici, anava apareixent com qui troba petroli com més baixava la pila.

Però no és només una qüestió de l’edat dels votants, sinó també de projecte. Regull ha passat 4 anys fent allò que vulgarment es diu, rascar­se a dos mans. El bagatge de govern han estat carrers asfaltats, promeses incomplertes, projectes fallits i per més sorna, superàvit, és a dir, no sabien què fer amb els diners de tots.

A Vilafranca CIU no té recanvi per a un Regull que des de 2003 encapçala el projecte local i que no sembla que hagi de plegar en breu. El fet d’haver perdut suport i un regidor, fa que sigui encara més necessari trobar aliances per donar sensació d’estabilitat, tot i que realment no els cal massa per seguir aplicant el mateix programa que els anys anteriors.

El PSC ha sortit escaldat d’estar al govern i de no haver fet cap mena d’oposició. El projecte de Francisco Romero tampoc sembla tenir cap mena de relleu, tant els joves que van participar al 2011 en campanya com altres històrics del nucli dur, han deixat l’òrbita del partit. Si el PSC entra a govern serà doncs, purament per raons econòmiques i caldria un miracle per revifar la secció local del partit. Han passat de 7200 vots (43%) al 2003 als 2900 actuals (18%) i no sembla tenir aturador.

ERC és un altre candidat a donar suport a Regull, aquests però amb l’excusa de reforçar la posició independentista. Però és difícil, ja que Mònica Hill, candidata en temps de descompte, sap que gran part del vot que té és prestat gràcies al bon moment que viu ERC al parlament i que també estan a la corda fluixa segons com viri el vaixell del procés. La temptació d’entrar a govern no crec que superi la precaució per ser fagocitats com el PSC pel rodet convergent, tal i com va passar amb el PSC i l’ERC de Ramon Xena.

A tot això, cal veure els números des de tots els angles. El suposat eix de l’esquerra té majoria: PSC, CUP, ERC, Vilafranca en Comú: 12 regidors, tot i que posar PSC de Vilafranca a l’esquerra avui en dia és més que generós. El bloc de dretes clàssic, en minoria CIU + PP = 9. Fins i tot sense tenir en compte al PSC? la CUP, ERC i VeC en sumen tants com CIU. Per tot això, és probable que Regull opti per governar en solitari, canviar alguns cromos i buscar pactes puntuals per anar passant els dies.

El futur de Vilafranca és fosc, de moment, si tal com sembla Regull té carta blanca per anar fent el que millor sap fer, plantar ciment i esperar que passi el temps, sense direcció concreta. Els propers mesos seran cabdals per veure com evoluciona ja que les autonòmiques són l’única esperança per obrir un escenari diferent: si CIU patina, ERC i CUP creixen i el PSC entra en crisi i un nou corrent més catalanista i d’esquerres n’agafa les regnes i de retruc fa cau i net a Vilafranca. Massa caramboles, ho sé, però costa resignar­se a pensar que seguirem tenint una Vilafranca grisa 4 anys més.

Sempre queda aquell anhel que un dia neixi per fi una flor sobre aquesta llosa de ciment, metàfora naftalínica del que tenim instal?lat al primer pis de l’Ajuntament des del 1979. ­­­­­

Àlex Resta, empresari i enginyer informàtic (@alexresta)