Poltergeist

Aquest Poltergeist, refregit novament de l'original, es troba a anys llum del primigeni, que va donar pas a tot un seguit d'imitacions i que ha adquirit la categoria de clàssic del gènere.

Si prenem al marge, la validesa i importància d'altres títols del gènere com paranormal activity, les precedents a l'actual de Insidius, i fonamentalment Expedient Warren, la comparació amb la present és summament insatisfactòria.

Perquè Poltergeist és més del mateix, una pel·lícula trillada fins a la sacietat, on en cada instant averiguas el que va a succeir en la següent escena, i el seu nivell de previsibilitat per tant és esgotador i exasperant.

Cert és que al cinema està tot pràcticament inventat des de fa anys, però precisament per aquest motiu, no és el que s'explica sinó com s'explica, el grau de convenciment i la passió i l'afany posat fet i fet en l'exercici.

En Poltergeist com en Insidious destil·la una certa sensació de presa, d'escassa elaboració i en definitiva, de tractar com més aviat amb immediatesa, alguna cosa en el que escassament es creu i sembla destinada únicament a fabricar els sacrosants diners.

Es tracta en definitiva de fabricar en sèrie alguna cosa amb escassa consistència i poca credibilitat, molt a l'ús en el cinema robòtic americà.

Però en definitiva a grans mals grans soluciones.

Seria d'esperar i desitjar que aquestes innecessàries de tot punt revisitaciones fossin obviades, però mentre algú a taquilla estigui disposat a pagar per veure aquests desencontres amb el bon cinema, continuaran pul·lulant pel·lícules tan prescindibles com innecessàries.

USA 2.015
97 m.
4/10