El secreto de Adeline

Una dona després de patir un accident, obté l'elixir de la inmortalitat i després d'un altre nou accident succeeix un altre important factor que canvia de nou el rumb de la pel·lícula fins a la conclusió.

M'ha recordat en certa forma a Orlando triomfadora també fa anys a Sitges, on una dona immortal era testimoni fefaent d'importants esdeveniments històrics. Aquella era molt millor pel·lícula que aquesta, però tampoc aquesta deixa de ser certament entretinguda.

La cinta es deixa veure en la mesura que suposa un contrast entre el lògic avanç del temps per una banda i la immortalitat d'un altre costat, la qual cosa condueix a situacions lògicament contraposades i de difícil encaix.

Més enllà de situacions i d'un guió certament inversemblants i d'una actriu principal molt més preocupada del seu aspecte exterior i dels modelets a lluir que veritablement de donar curs a les seves emocions i necessitats, el projecte funciona en la mesura que tot i carent de la seva pròpia profunditat i substància, exhibeix bones dosis de sensibilitat, sensibleria, reflexions de rerefons idealitzat i de somnis que no van ser realitats.

En definitiva sap jugar com ningú amb allò que al públic li agrada, que li resultarà atractiu i en definitiva, que li permetrà identificar-se i prestar complicitat a un exercici fílmic en realitat i analitzat fredament bastant insubstancial.

Ni tan sols el canvi de gir argumental en la pel·lícula amb l'entrada en escena de Harrison Ford, ni les aportacions de les llegendaries Kathy Baker o Ellen Burstyn aconsegueixen elevar el to d'una pel·lícula carrinclona però amb aspectes academicistes o ínfules de tractat de psicologia humà .

Pel·lícula no obstant això sí distreta, agradable de veure, però sense desconèixer realment que ens ofereixen, com i el perquè.Tal vegada, una segona visió de la pel·lícula la posaria molt més en el lloc exacte que es mereix desproveïda d'afegits o condiments innecessaris.

USA 2.015
112 m.
6/10