Reflexions sobre Junts Pel Sí

El passat dijous 27 d'agost em vaig trobar fortuïtament al carrer Almogàvers de Les Roquetes amb Neus Lloveras, alcadessa de Vilanova i candidata número 14 de Junts pel Sí fent pre-campanya. Em van plantejar els motius de la seva candidatura, jo vaig poder respondre-li en persona que no votaré una llista encapçalada per un dels dos principals artífexs de retallades i repressió a Catalunya: Convergència.

El 2011, el moviment 15-M va ser brutalment dissolt per la policia seguint ordres del govern de la Generalitat governada per CIU. Jo hi vaig participar i col·laborar com vaig poder, i si hagués estat a la plaça aquell dia, m'haurien atonyinat també.

El curs 2012-2013, el preu del graus universitaris van ser apujats un 66%. No és una dada més, és una pujada que vaig patir personalment. El mateix 2012, una manifestació d'estudiants va ser brutalment represa pels mossos d'esquadra que van entrar a la Central de Barcelona, amb la complaença del rector.

En un altre manifestació en favor de l'ensenyament, vaig ser identificat i obligat a buidar la meva motxilla davant els mossos d'esquadra pel sol fet d'anar-hi. Només van trobar les meves perilloses armes: manuals de història clàssica.

Quan aquesta primavera, el president de la Generalitat Artur Mas va venir al Teatre Principal de Vilanova a donar suport a Neus Lloveras, els seus goril·les em van parar a la cua d'entrada i vaig ser la única persona a la que li van fer treure la jaqueta i aixecar la dessuadora per veure si portava alguna samarreta amb algun missatge. Vaig sentir com deien nerviosos: -¿És de los nuestros?

Després del escorcoll vaig poder entrar i vaig assistir pacíficament però molt cohibit pel tracte rebut. Jo volia escoltar les propostes sobre el procés, quins projectes plantejaven per a Vilanova, però ells van sospitar d'aquell qui trencava la harmonia estètica de l'acte: Un jove de barri vingut de Roquetes, barbut, amb xupa de cuiro en front d'una platea repleta de militants de CIU, majoritàriament gent ben vestida i arreglada. Jo no soc ni seré mai dels seus, ni ho vull ser.

A la trobada, he pogut dir-li a Neus Lloveras de forma educada que no els podia votar per que havien contribuït a escapçar Catalunya al mateix nivell que Rajoy. Tots dos partits han sigut còmplices, com quan van votar junts a favor de la reforma laboral. La gent oblida ràpid, però els primer en instaurar importants retallades a Catalunya van ser els convergents.

La meva experiència em diu que no hi ha cosa més perillosa per al poder que el coneixement. Sabem qui ha retallat. Sabem quin model de Catalunya volen i quin model implantaran. No ho hem de oblidar.

No es tracta de independència o unionisme, aquestes Eleccions del 27-S no són un simple plebiscit.  Es tracta de saber que una Catalunya independent liderada per ells serà governada amb les mateixes excuses i els mateixos arguments de sempre i tornaran a imposar les seves privatitzacions i tesis neo-liberals.

Ni el PSC, responsable de la mala gestió a nivell estatal i autonòmic, ni ERC, muda a la posició aquests dos anys, poden representar els valors de la esquerra social. Que podem esperar de ERC a Junts pel Si si no és complaença i sotmetiment?

Amb un somriure i cordialitat, li he dit a Neus Lloveras, no us puc votar. El canvi social no el donarà la independència, o no només el pot donar la independència: vindrà donat per que les forces socials d'esquerres de veritat puguin tenir una important representació a aquestes eleccions: Catalunya Sí Que Es Pot i les CUP.

Aquestes dues forces tenen que ser la punta de llança per a que Catalunya recuperi les polítiques socials i d'esquerres manllevades durant aquest quinquenni de dreta convergent.

No es tracta de guanyar o perdre, de independència o no, les esquerres hem de fer el màxim contrapès per a que la Catalunya del 28-S sigui la Catalunya social que volem, independentment del estatus jurídic que vulguem tenir.

Fran Moreno 
Regidor de Sant Pere de Ribes