Desigualtats

Ve Nadal. Entrem en la dinàmica d’una celebració hipòcrita. No li durem pas la contraria al cap de l’església catòlica. A més, té tota la raó.

Tots tindrem més de tot. Més del que necessitem. I, amb tot, les desigualtats seran les mateixes i les lluites de classe, també. Ara es ventilen en els despatxos.

El preu més car que paguem en matèria de desigualtats, no rau en una taula ben parada, en uns regals per damunt de moltes butxaques, ni tampoc en poder anar ben empolainats. Esdevé quan posem en joc conceptes com: el conformisme del no fer res, la incivilització en tan que retrocés de la humanitat, la intolerància de gèneres, el fanatisme de les creences i la violència d’acció o omissió. Nocions que ens aboquen a la ignorància més absoluta. On el ser humà toca fons i ell mateix s’envia.

A vegades, tot comença per tenir més que l’altre o estar per damunt de. No ho vulguem confondre amb la pràctica de l’esport. Anar mancats de valors i mostrar menyspreu a la dignitat ens fa ser molt poca cosa. Què podem esperar dels que, carregant-se el planeta on viuen i tot allò que el conté, encara se seuen a parlar de qui serà el primer en reduir les emissions a l’atmosfera i quin percentatge els hi correspon a l’hora de pixar-se damunt del que està entre la vida i la mort?

En això de les desigualtats hem perdut la partida. I ja fa temps que l’hem perduda, cóm hi ha món. Hem perdut la confiança en nosaltres mateixos sense trobar un pallasso, prou bo, que ens fes riure fins a esdevenir folls, o un infant que ens fes plorar d’alegria fins alliberar-nos.

Ara ve Nadal, matarem el gall i a la tia Maria li donarem un tall... Creguin-ho, el gall no en té cap culpa i la tia Maria tampoc. Però, si no poden estar-se de matar el gall i de convidar a la tia Maria, no tallin més del compte i facin-ho a parts iguales. S’entén?