La gran apuesta

Estem ja en el 2.016 i a hores d'ara resulta bastant increïble que quan algú realitza una pel·lícula, no miri diàriament en moviola o en càmera digital o no, el rodat durant el dia.

Per que lògicament un a hores d'ara i amb independència del que està rodant s'adona realment de per on van valgui l'expressió, els tirs cinematogràfics del projecte en potència i muntatge futur a part, pot canviar la tonalitat i corretgir errors.

Dic això, ja que La gran aposta una de les pel·lícules aspirants a la més preuada estatueta, s'oblida d'una cosa molt essencial en un film que es preï.

Està ben interpretada, té una temàtica interessant, un bon guió, però desgraciadament òbvia el públic al qual va dirigida.Simples aficionats en general desitjosos d'un bon i assequible entreteniment.

Aquest públic i més si aspires a la màxima estatueta, està configurat com un públic àvid de cinema, bo o dolent, en general comercial, però que no té ni un doctorat ni un màster en economia ni història dels negocis. Haurien a l'entrada de les sales de cinema. repartir un llibret, un tríptic ben simple de com desxifrar aquests peculiars codis Morse o Enigma que vénen constituïts per les parauletes econòmiques que desfilen per la pantalla en pràcticament tot el metratge a una velocitat de vertigen.

De res serveix que tots els vímets siguin adequats i l'exercici trepidant projectat ,si realment el que expliques interessa, però ningú ho acaba entenent, per que resulta clar que els inicis de la crisi del totxo els coneixem, alguns també els de la fallida de grans immobiliàries USA, però d'aquí a impartir una classe magistral econòmica per a no iniciats dista un món.

Margin Call, El llop de Wall Street, per citar únicament dues pel·lícules, resultaven similars en qualitat però molt més assequibles al mateix tipus de públic. La gran aposta rodada en ocasions en plans de fals documental, acaba desconnectant l'espectador que havia assistit a la sala de cinema preparat per gaudir d'un bon entreteniment i surt poc menys que noquejat per un frenètic intercanvi de cops de tota mena i de totes les distàncies que li fan doblegar el genoll i pràcticament trenquen també el seu cervell amb un vaivé sincopat d'embarbussaments econòmics.Sembla que estiguem dins el món bursari i comprem i venem accions a estiracabells. ¡ Mare meva quin frenesí de bombardejos econòmiqs ¡

Bones interpretacions. Sobresurt Christian Bale, esporàdic i gairebé irreconeixible Brad Pitt, i en definitiva, una pel·liculeta que ja podeu apostar no guanyarà la màxima i preuada estatueta. En tocar aquella nit el coixí del llit, al cap d´una estona vaig fins i tot sommiar que el Ministre d´Economia m´empaitava.Uffff¡¡¡

A poc a poc com en un torneig coper, ells mateixos es van eliminant pels seus encerts i fonamentalment errors.

LA GRAN APUESTA
USA 2.015
123 m.
5/10