Com sortir d'una relació addictiva?

Quan se sent la necessitat d'incorporar alguna cosa que ompli la vida i la persona s'aferra a aquesta cosa creient que no pot viure sense ella, és quan es converteix en víctima d'una addicció.

Les addiccions molt sovint tenen un nen interior ferit; ferides que semblen alimentar-se de pensaments de limitació o carència. La persona que pateix l'addicció, utilitza a algú per cobrir el seu buit, de la mateixa manera que ocorre amb l'addicció a una substància (alcohol, drogues, fàrmacs, tabac, joc). Aquest buit pot ser la manca de sentit a la vida que el porta a un a viure relacions addictives, de vegades sense adonar-se'n.

Les dependències emocionals malaltisses que es desenvolupen al llarg d'una relació, ja sigui d'índole familiar, d'amistat o de parella, afecten directament la qualitat de vida. Creure que la felicitat depèn d'una persona, o sotmetre-s'hi a ella, fa que un s'aferri a una classe d'amor que el torna possessiu, gelós i dominant. Això no és el veritable amor.

Com sortir d'una relació addictiva?

• Descobrint la naturalesa espiritual pròpia.

• Respectant-se i estimant-se a un mateix com a ésser espiritual.

• Reforçant l'autoestima i l'autoconfiança, en canviar la manera de pensar sobre un mateix i valorar els talents i qualitats que es posseeixen.

• Reconeixent que la seguretat que fa sentir tal relació, és falsa, sense base.

• Omplint l'aparent buit amb amor i comprensió cap a un mateix.

• Trencant la relació, sense tenir por al canvi i amb la convicció que s'és lliure.

La salut mental en les relacions no depèn de condicions materials com el nivell cultural o econòmic, sinó de la font d'idees espirituals que la sostenen, com l'afecte, el respecte, la confiança mútua, la lleialtat, factors que sostenen i alimenten una relació sana.

Vaig assistir a la conferència "La dependència emocional", en la qual el psicòleg barceloní, Enric Corbera, va expressar que: "les relacions addictives s'alimenten de creences irracionals, de la creença que la persona està separada de la Divinitat i busca en els altres sentir-se complet".

He vist un exemple similar al dialogar amb una amiga, que em va comentar sobre la relació conflictiva que mantenia amb el seu pare. Sentia molta dependència, manipulació i opressió, com un ocell dins d'una gàbia. Em vaig adonar com ella havia deixat d'irradiar l'alegria que la caracteritzava, i se sentia menys valorada dia rere dia. Durant un temps, vam intercanviar algunes idees sanadores sobre la seva identitat espiritual i sobre com ella havia de contribuir per millorar aquesta relació. En una ocasió li vaig dir que començar bé significava acabar bé, és a dir, que comencés a observar al seu pare des d'una visió més elevada i no des del problema de la relació. Va ser així que, pas a pas, va poder reconèixer la naturalesa espiritual del seu pare i construir una bona relació a partir de la llibertat de cadascú, i avui els dos gaudeixen d'una bella amistat.

La bona notícia és comprendre que no hi ha separació en el veritable Amor: així com un raig no pot desprendre's del sol, de la mateixa manera un no pot trencar el vincle espiritual amb el que és deïfic, amb el Principi tot-amorós. En aquest Principi no hi ha fragmentacions, sinó una unicitat amb la individualitat, infinitament reflectida. Reconèixer aquest fet espiritual de l'existència de cadascun un és la porta d'entrada a la llibertat mental i física.

Tots ja som éssers complets, però només ho comprenem quan sentim i irradiem el veritable Amor. Aleshores trobem la llibertat espiritual i la salut emocional.

Quan et enfoques en nodrir i envoltar al teu proïsme amb Amor espiritual, donant prioritat a les necessitats dels altres, superes l'addicció.